Quan vaig decretar l'inici de les vacances a la meva república, me les imaginava més llargues. Breu: m'hi capbussava amb una certa voluntat de quedar-me al fons del mar, fent companyia a la fauna abisal. I santes pasqües!
Però, comptat i debatut, ara que el llop de setembre ja apunta les orelles i esmola els ullals, m'ha tornat a venir un lleugeríssim tremolor als capcirons que m'empeny a voler nedar en aigües somes.
Dit en plata: que ja torno a ser aquí. Segur que una mica més vell, qui sap si una mica més savi.