Benvingut/da al meu bloc!

bugy ha escrit 61 articles i te 430 comentaris. L'últim article ha estat fet el 30/11/12

perfil de'n(na) bugy | àlbum de fotos de'n(na) bugy

ànim

Sunday, August 31st 2008, 5:07 AM

Entenc molt tot el que et passa pero ja veuras el sol sortira de nou d'entre núvols i muntanyes per il·luminar nous dies, aki tens molta gent amb qui parlar i tothom et donara algun consellet o et dedicara unes paraules només per a tu, aquí no et sentiras sola. ANIM MOLT ANIM. t'en sortiràs i seras més forta.

Avui no tinc paraules, nomes aquest senzill

Thursday, August 28th 2008, 6:31 PM

Perquè ho fem?
Potser no cal
Amoïnar-te,
Res en treure’m,
Nomes neguit,
Vols ser feliç
I nomes llevar-te,
Ja incubem nostre patir.

Si et lleves trist
No vulguis estar-ho,
De res serveix
Creu-me a mi,
I si tu vols
Mai oblidar-ho,
No faràs mai un nou camí.

Si has de trancar
Velles cadenes,
Fes-ho aviat
Sigues valent,
Oblida-ho tot,
Mata les penes,
Somriu tot sol,
Estigues content.

Si un dia es gris
gaudeix també,
De la nostàlgia
I tingues fe,
Quan sortí el sol
La foscor oblida,
Riu i somriu
I treu-te el dol.

També estic amb tu!

Thursday, August 28th 2008, 4:36 PM

bugy, maca, ja arribo tard; tothom ja t'ha donat ànims i bons consells.
No cal que et digui que a mi ja m'ha pasat TOT el que tu expliques,
Tinc 80 anys i qué és el que NO M'HA PASAT?
càncer (encara en tinc), malatíes de parents i les seues morts,
accident de cotxe (quedant inconscien-al meu poble en deiem entamonit.)
pérdua de (millions de dollars) a la borsa, decepcions amoroses,..vage,
tota una lletania de desgràcies. A totes he sobreviscut.
Ara, val el que en Joe Biden diu que l'hi va aconsellar el seu pare:
"no matter how many times you fall, the important thing is
HOW FAST YOU STAND UP!" (tant se val quantes vegades caus,
l'important és que t'aixequis de pressa!"
Aprofito per dir-te que a Begur (abans de perdre els millons)
vaig comprar una caseta a "Sa Nau Perduda" aprop de
Sa Tuna. Tots els disabtes ales 10 sel vespre a ballar sardanes.
Ara hi van les meues nebodes. Aquest any no he pogut anar'hi;
pero tan aviat com pugui i tornaré, a veure si ens trobem(?)
Recordat-en, tinc 80 anys!

Ja ho se que costa

Thursday, August 28th 2008, 12:10 PM

Hola maca, sé molt bé de què parles perquè jo he passat pel mateix (i el càncer el tenia jo), i el que costa més és remuntar després que tot ha passat, després que te n'has sortit, per la gran quantitat d'energia que has hagut d'esmerçar. I aleshores resulta que t'arriba una altra patecada (la meva va ser un no res, em vaig trencar una cama i vaig estar sis mesos fora de joc). Costa molt, reina, i és lògic que estiguis trista. Però estàs viva, i la teva germana també, i això és el que compta. Plora i expliquens tooooooooot el que vulguis, que et farem costat amb tot l'efecte del món. Per això estan els amics, no?

LA VIDA

Thursday, August 28th 2008, 11:41 AM

Hola bugy. La vida es tant extranya que molt cops no sabs com agafar-la. Es una questió de balança. Jo he viscut situacions semblants aquests anys. Un cancer del meu pare, operacions de cor del meu tiet, accident de cotxe de ma germana, la mort del meu propi fill. Va haver un moment que pensava que la mort m´envoltava i que no em volia portar a mi amb ella. De tota manera continuo aquí i no se com no perdo l´optimisme, per això et demano que tu no el perdis i que continuis lluitant i estan a la vora dels teus, passi el que passi. La sensació de solitut es dura, però vaig descobrir també el xat.cat. I encara que només sigui explicar el que sigui ja m´ajuda.
Ànims i no perdis mai l´esperança. A mi el que m´ajuda es creure en el detí i que les coses passen per que han de passar i de tot s´apren alguna cosa.

Agafat a la meva mà

Thursday, August 28th 2008, 11:35 AM

Hola bugy, no, no t'ofegues, ni t'ofegaràs mentre tinguis aqui aquesta gran colla d'amics.
Se perfectament com et sents, jo he passat pel mateix i fins i tot una mica més. Tot es veu molt millor amb el temps i amb una gran força de voluntat, que a vegades falla, i es aqui on entren els amics i tota la gent que t'estima per no deixar que t'ensorris i donar-te ànims.
A mi ulilitzem pel que necessitis, per aixó soc aquí.
Una abraçada, maca

anirà bé...

Thursday, August 28th 2008, 10:28 AM

i dóna't temps, si ara ho veus tan fosc demà potser millor, al cap del temps tot surt enfora quan es porta molta pressió, és comprensible.
i el món... la vida ufff millorar-l'ho és una feinada, fer millors les petites coses de cada dia és més senzill.
anims bugy

clicbesets

FORÇA

Thursday, August 28th 2008, 9:09 AM

digal'hi tot el que no l'hi has dit mai
digal'hi que l'estimes
plora amb ella
riu amb ella
estigues amb ella
recorda amb ella

anims

;)

BUGYYYYYYYYYYYYY

Thursday, August 28th 2008, 8:54 AM

Guapa ja em parlat i et torno a dir que tens forces per tirar endavant.
Tots passem moments dolents en aquesta vida,però depend molt de tú que els superis.Treu la força que estic segura que tens i AMUNTTTTTTTT.
Tot passa,tot canvia.....i si no estàs bé,ja saps on som.
UNA CAT ABRAÇADA AMB MOLT CARINYO,JA HO SAPS.

hola

Thursday, August 28th 2008, 8:12 AM

Suposo que unes senzilles paraules no poden canviar un estat d´anim,però em permeto la llicencia de dirt-te;en primer lloc sé lo complicat que es acostumar-se a veure com es fon la vitalitat d´una persona,justament per aixó procuro com sigui mantenir la meva al 100%,per si algun dia també,puc tornar-li a encomanar vida.També et volia dir que no t´has d´agafar enlloc,sinó a tu mateixa i a la teva capacitat de passar els moments dolents amb la maxima dignitat,com a molt d´altres et podran ajudar,però la iniciativa sempre serà d´un mateix,només aleshores jo veig possible retrobar les ilusions.Endavant i prou,no hi ha més!!!

Endavant bugy!!

Thursday, August 28th 2008, 6:17 AM

Hola bugy, moments així sempre són difícils i complicats, sembla q no hagis d sortir del pou, po en surts, i sovint més reforçat q mai.
No et deixis aixafar i plantali cara a la vida. Hem d'aprofitar cada dia pq mai sabem quants ens en queden i tampoc val la pena capficar-s'hi, si estem mig b.
Queda't amb les coses positives, pensa q la teva germana es recuperara. Pensa q tu tens salut, i la teva germana a poc a poc ja l'anira recuperant, i si ella et veu trista tb li costarà més.
Tb pot ser q ara, quan les coses milloren, et surti tot l'estres i tot el q t'has hagut d'aguantar aquest temps, po no et deixis vencer. I pensa q aviat vindran temps millors.

hol

Thursday, August 28th 2008, 6:06 AM

jo no he passat per una cosa aixi, m'ho puc imaginar nomes,pero el que sents no es el mateix ,es clar,et diria que suposo que ella necessita que la gent propera estigueu be i no us enfonseu,si et serveix d'alguna cosa,espero que tot vagi millorant,si pot ser,un peto!!

Ànims...

Thursday, August 28th 2008, 6:04 AM

Em sap molt de greu pel que estàs passant, no se que dir, sisplau anima’t..., has intentar tirar endavant, fes-ho per la teva gent...
UNA ABRAÇADA i UN PETÓ

una petita corda

Thursday, August 28th 2008, 5:03 AM

Hola bugy, només volia dir-te que en aquests moments en que sembla que t'ofeguis l'únic que segurament pot fer-te resorguir és la gent, les persones, els amics... L'amor i la complicitat de les persones que ens envolten ens poden fer sortir del pou més profund, encara que a vegades s'ha de cridar ben fort perquè et sentin.
Se que desde fora les coses mai son com un les viu, però dintre de tota la merda que et dona la vida de tant en tant si t'hi fixes hi han petits regals.
Espero que les meves paraules no et molestin en cap sentit, son sinceres.
Una abraçada.

hola bugy

Thursday, August 28th 2008, 5:02 AM

T'entenc perfectament , tb tinc algú molt proper que ha passat pel mateix, de moment se n'está sortint , et desitjo que tot vagi molt b .

Si en vols parlar pots comptar amb mi.
Un petó molt fort.

Dax

Gener

Desembre