| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
PEREGRINACIÓ DE PERSI L'ESCÈPTIC A SANTIAGO DE COMPOSTELA
 dimecres 27/agost/2008 - 12:41  490  8
I. PART: DEL PERQUÈ DE LA MEVA PEREGRINACIÓ.
Se sap que la fe mou muntanyes, però els escèptics no s’ho creuen. Mai no han vist una muntanya moure’s. I no entenen per moure’s el que podria ser l’erosió del vent o de l’aigua o de les màquines humanes. Sinó el bellugar-se per art de màgia. Els escèptics, simplement, no creuen o, si més no, procuren creure el menys possible.
Quan no saben, afirmen que no saben i, quan saben, dubten si de debò saben o no. No creuen ni en el que haurien de saber. S’aferren als canvis dels coneixements científics per a demostrar que saber - saber, no sabem res. En aquest sentit es podria dir que són socràtics.
Si es diu que la seva es una postura còmoda, simplement s’arronsen d’espatlles. Per què hauria de ser més còmode no tenir fe que tenir fe? Tenir fe vol dir tenir resposta, des del dogma, a tots els problemes que ens planteja la vida, a saber en cada moment quin és el camí recte i quin és el camí tort, en poden confiar que, finalment, hi ha uns éssers divins que ho fan girar tot de la manera que els hi sembla més convenient.
L’escèptic, en canvi, ha de pensar cada cosa, s’ho ha de plantejar tot, ha de buscar una solució a cada problema. I res més natural que l’acusin d’incoherent, inconseqüent, inconstant i tots els “ins” que s’hi vulguin afegir perquè als escèptics els hi falta un mètode a l’hora de trobar el camí. En cada moment trien el que els hi sembla que és el bo i amb això avancen a cegues pel camí de la vida.
Els escèptics, sobre tot, ho són en els temes intangibles, com ara pot ser la religió o les creences para-religioses. Si ja els hi costa creure una mica en les persones que coneixen, en les lleis, en les institucions o en la ciència, quina actitud no haurien de tenir davant la religió en la que la major part del seu corpus és màgic i irracional.
Aquesta és la nota preliminar de la meva peregrinació: jo sóc un escèptic. Escèptic, relativista, agnòstic, demòcrata, liberal, individualista i tots els parents que voleu posar d’aquesta família. O sigui, jo sóc un home que peregrina sense fe. O si més no sense fe religiosa.
Per què peregrina, doncs?
Peregrino perquè estic casat i sóc pare de família, bàsicament. Però hi ha altres raons.
Peregrino perquè em crida l’atenció fer un camí que han fet mil.lions de persones durant centenars d’anys.
Peregrino perquè tinc interès per escriure el que veig.
I peregrino perquè m’he de convèncer a mi mateix que sóc capaç de caminar de 20 a 30 kilòmetres diaris portant els meus 100 kilos amunt i avall, despertar-me més d’hora que els dies d’anar a la feina, dormir en albergs, beure aigua etc...Bé, això és mentida. Fet i fet, si pogués peregrinar en cotxe, anar als millors restaurants, fer nit als millors hotels, ho faria. Però la meva família –que sí que te fe- ha decidit que peregrinem de forma ortodoxa. Potser la meva dona vol que Déu, a través de Sant Jaume, li perdoni els pecats. I, de passada, em rebaixi els meus.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
