| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de LSalander
|
|
| |
De la vida tan injusta
 dimarts 26/agost/2008 - 06:56  626  7
Es diu Narine es d'acerbajan, te una filla que es diu Susanna, el cas es que quan va arrivar a la botiga era un secall.
La nena era un bebè i recordo que després de mirar la pica de roba d'oferta va preguntar-me si era normal que essent interina cuidant a un senyor gran cobrés 25.000 pessetes, de sobte vaig sortir del mostrador, mentre m'explicava m'anava rajant les llàgrimes, feia poc que havia arrivat parlava un castellà irisat amb erres seques, poc a poc m'anava cambiant el rictus que intentava controlar per pudor. vaig agafar la susanna en braços i va eixugar-me les llágrimes amb la maneta tenia 9 mesos, aquelles galtones rosades pero una mirada profunda tan gran que es diria que la vaig projectar en el temps.
Amb les llàgrimes i la veu de whiski, susurrant vaig agafar l'agenda i vaig trucar a una clienta que savia era de benestar social. aquelles llágrimes van servir perque als dos dies la Narine i la Susanna anessin a una casa d'acollida.
Vaig penjar cartells per tot el barri i li vaig distribuir curiculums, i penjar anuncis a la revista del barri, el cas es que al mes estava treballant i jo fent-li unes cartes on signava la gent que la contractava per tal que li servis per regularitzar els papers.
Quan vaig marxar del barri fa 6 anys em vaig deixar penjades de la persiana totes aquestes histories.
El cas es que fa 6 mesos per desgracia va morir un xicot del barri, vaig baixar a Sancho d'avila i allà en un raconet vaig descobrir una mirada profunda negra que anys enrere havia projectat en el temps. Va venir corrents a abracar-me i jo a ella la meva susanna i la Narine! pensava que la vida ens hauria separat per sempre, i jejeje altre vegada aquestes llágrimes ... me les va eixugar amb 11 anys tota una doneta i em va dir sandra vols fer el favor de no plorar!
mentre ens les eixugavem les dues !
he fet coses bones a la vida i es per aixo:
que no deixo de preguntar-me . com és que l'he cagat tant amb tú, si eres el millor.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
quim |
ÀNIMS
Wednesday, August 27th 2008, 12:26 PM
Hola, tot el que jo et pugui escriure, pot ser no et farà sentir millor...
Tot el que es fa, per malament que surti en podem treure alguna cosa positiva... Tots fem coses que surten malament, persones que ens deceben, amics que et donen l'esquena, fins hi tot nosaltres sense saber-ho, o expressament, ens em equivocat.
Ara cal mirar endavant, el que hem fet pot ser un pes molt gran per continuar, però cal continuar, amb el temps el pes que portàvem es va alleugerint...
MOLTS ÀNIMS UN PETO MOLT GRAN
|
|
Galzeran |
No sempre l'encertem
Wednesday, August 27th 2008, 2:28 AM
No sempre l'encertem, Marycler. No som perfectes, per tant no ens hem de sentir culpables de les nostres limitacions. Formen part de la vida! Saps que penso, doncs que tenia molta raó la persona que, fa anys, em va dir que viure era com conduir un cotxe: si no mires endarrera te la claven, però si no mires endavant, te la claves. Quan miris enrera, que sigui per poder mirar millora cap endavant, que és el que realment compta.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
