| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Fortia
|
|
| |
La dona
 diumenge 4/novembre/2007 - 10:35  1210  2
Quan vaig començar a entendre que la vida era femenina, que estava tan irremissiblement lligada a les dones, va canviar el concepte general que m’havia format del món. Ignoro l’edat que devia tenir, només sé que era una època en la qual m’empassava tots els contes, historietes i còmics que tenia a l’abast. Actualment, d’aquesta literatura, no n’estic gens al corrent; ja fa molts anys que la vaig substituir pels llibres més realistes.
Reconec que aquells contes eren tan ensucrats que embafaven, tan fantasiosos que ens pintaven un món irreal. No obstant això, amb la seva lectura m’ho passava molt bé. Estic segur que si ara els rellegís, el xoc que es produiria per l’enorme contrast existent entre la faula i la crua realitat de la vida, em ferien perdre l’oremus; em transformaria en un Quixot modern, lluitant contra els repetidors de televisió o les antenes de telefonia mòbil, en substitució de les aspes de molí de vent.
Recordo, amb certa complaença, que aquelles innocents narracions d'antany, solien presentar la dona com un ésser tan bondadós i adorable, que, per fruir de la plena felicitat terrenal, era indispensable conquerir el seu amor. La joia que sentien les parelles durava tant com les seves vides. Em sembla entendre que això era una manera d’ensenyar a estimar i respectar la dona. L’home, amb el seu esforç, amb el seu treball garantia el benestar i la subsistència de la família; la dona, irradiant amor i més amor, la fermava perquè no s’esmunyís. Ella era –i encara hauria de ser– la mantenidora de la cèl•lula familiar, era una alenada d’espiritualitat que embolcallava el més natural i entranyable dels nuclis. Ni vaig més enllà ni m’embolico amb més arguments. Així ho penso, i així ho dic.
Lloo i admiro, des d’aquí, l’esposa i la mare que condueix amb dignitat la nau familiar, i es manté sòlida davant el món, passi el que passi, amb els braços oberts, sempre a punt per estimar.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vent |
hola nanu
Sunday, November 4th 2007, 10:59 AM
M'agrada la teva trempera literaria, i lo que he llegit teu. M'agradaria, si arrivo a la teva edad, tenir el teu dinamisme. Abans dirien, has de tenir collons, jo et dic: tens esperit. Deixes anar les paraules com aquell que no vol, i saps? Arriben molt en dins, et fan pensar, et fan sentir que el temps passa molt depresa, i lo que no aprofitis avui, dema merda. Ens veiem nano, un petonet vailet i visca aquesta trempera, no necesites viagra. (sonric). Ets la ostia, endavant.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
