| |
amb les marees no s'hi juga
 dilluns 25/agost/2008 - 12:45  551  5
Ni se us acudeixi de fer el que jo vaig fer fa uns anys quan era a Anglaterra, va que començo:doncs que agafo el tren desde Grays fins a Shoeburyness a veure el mar,vaig arribar a una platja enorme,hi havia 2 o 3 persones passejant,unes quantes barquetes(una d'elles amb el meu nom) a la sorra,ja que per la marea ,no hi havia aigua, em va fer molta gracia i vaig pensar: anire caminant per la sorra fins on em trobi l'aigua,i fare una foto al mig del mar.Em vaig treure les bambes i vaig anar caminant,era tot ple de petxinetes que anava collint,i vinga a caminar i caminar, quan per fi vaig trobar l'aigua,havia passat 1 hora des que havia sortit de la platja,em vaig girar cap a la platja i us juro que era tan lluny que no la veia,i vaig pensar :corre ,fes la foto- vaig deixar les bambes a la sorra i vaig fer la foto,aixo em va portar 15 segons, quan vaig anar a agafar les bambes,me n'adono que les cobrien 6 cm d'aigua,coi que rapid va aixo,vaig pensar cagada de por,i vaig començar a correr per tornar,de cop vaig anar veient que hi havia zones amb sorra i zones cobertes d'aigua,jo ignorant,pensava que les marees avançen ordenadament i en linea,pero no,el mar m'estava envoltant,de cop ,em vaig trobar sobre un turonet de sorra i TOT al meu voltant era aigua, que m'arribaria en uns minuts per la cintura una cosa rarissima,com pot ser si es tot pla ? pensava jo,el fet es que era enmig del mar,em va començar a passar de tot pel cap,hi anire nedant,pensava, pero jo savia que ni de conya hi arribaria,era massa lluny, quan el turonet ja havia desaparegut,i l'aigua m'arribava a mitja cama, vaig pensar,amb un atac de panic :ja esta aqui m'hi quedo(em morire a Anglaterra,pensava),pero llavors vaig veure que s'acostava una barqueta rapidament,la meva barqueta, aquell home amb bona vista,en Liam,se n'havia adonat i em venia a salvar, em va estar explicant que mes d'un s'hi havia quedat aixi,be, tot va acabar be itinc la foto,si la mires penses ,pse! una platja,pero jo se que era al mig del mar i que quasi be em costa la vida,ah ,i per postres al arribar a la sorra em va picar una especie d'aranya que em va paralitzar la cama ,i el peu se'm va inflar com una pilota,carai vaig pensar, algu em vol matar i no sap com fer-ho,no se perque em vaig espantar tant si a mi em caura un llamp al cap i tururut! carai la natura!!!
|
| |
Yeliel |
Aix, quina por
Tuesday, August 26th 2008, 6:20 AM
Gràcies per explicar-nos-ho, misselvis; aqui molts no les sabem aquestes coses, i com diu en Joan, a qualsevol ens podria haver passat, sempre va b saber-ho.
Deu ni do, sort del Liam doncs. Moltes vegades no som conscients dels perills als q ens exposem, i ens pot sortir molt car.
Po mira, de tot se n'apren; segur q no hi tornaras més, hehe.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
