vull perdre¡m al teu paratge,
d'entre la boirina de la nit,
amagar-me,
en un bocí d'espill per quan la solitud et clama
col.locar els peus nus a la terra humida
sobre la teva petjada
invisible als teus ulls
present a la teva ánima.
una gota discreta al mig d'una tempesta tropical,
aixi,
un olor tan sols percebtible si el sents ben aprop.
ser invisible cap aquell a qui estimes x por a ser rebutjada?? .. prefereixo no ser-ho i ser rebutjada, el que pasa que tot gira 360 graus de cop .... vols dir que n'està preparat l'ésser humà? ...no seria invisible mai! ... pero d'avegades estaria be tenir una mirilla x la qual poguesis veure el pensament de l'altre .. n? .. kuidat! salut!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't