| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de llongueta
|
|
| |
Una nit com qualsevol altra.
 diumenge 24/agost/2008 - 07:59  750  2
Un vespre com qualsevol vespre, quan tothom es troba dormint, t'adonés del moment de solitud que es crea entre tu i el món. Un instant en el qual tal vegada t'aixeques a beure un tassó d'aigua o de llet i surts a la terrassa a intentar veure la lluna. Perquè ja es sap que a les ciutats és impossible veure els estels i molt manco els fugaços.
Te n'adones que aquells minuts de tranquil·litat personal són un tresor en aquesta societat extresada en el qual pots somiar despert, reviure moment viscuts durant el dia o, qui sap, crear móns paral·lels a una actualitat que no acaba de convencer. I quan a la fi et ve un capfred, mires al cel i et demanes si allà, a alguna d'aquells estels que intueixes, hi haurà una realitat semblant a la nostra o serem els únics... Llavors decideixes deixar aquestes preguntes pel vespre següent mentre et fiques dins el llit.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cat_woman |
Tota la raó
Monday, August 25th 2008, 7:29 AM
Arriba un moment en que la soletat és un tresor,només cal valorar-la.Quan la soletat i un mateix ens fem amics és bonica,encara que clar,millor si a part de soletat tens amics.Tota la nit és màgica,sembla que la vida es trasformi i és llavors,quan podem imaginar,mirant el cel,mirant els estels i pensar.......i tant!un estel és meu.Tots tenim un d´estel especial o espacial,no ho sé,però el tenim.Busca el teu estel,que segur que també t´està buscant a tu!
PETONS MACA.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
