es o seu, mes temps duna semana avanç de kdar potser es massa i es kreen falces expectatives llavors kedes i puf , es tendeix a idealitzar lo k buskes al mon real de veritat ,per aki lo millor es kedar aviat crec joi lo k hagi de ser sera, total tampok tens res a pedre, lo k si pedras es el temps pq kom molt be et kaigui aki, no vol dir k a la vida real tb et kaigui be , i si o rekonek sem en va la pinsa a aketes hores ja i e decidit k men anire a sobarla ala pues k tinguis sort!
Hi ha molta gent que val la pena conèixer. Fes-ho en un ambient on et sentis còmode i no tenguis por. El no ja el tens, no creus? Potser tens al davant una persona que acaba sent molt important en la teva vida i sinó, com diu ma mare no havia de ser :)
Estàs fent el que fem molts: estem ben acollonits de posar-nos a la fresca. Però si no ens hi posem estem més sols que uns mussols. Per tant, vaig al meu eslogan: qui no arrisca no pisca. I si un cop no surt bé, dons un altre sí que hi surt, de bé.
Però millor si el/s primer/s cops hi quedes amb amics o a una trobada amb més gent, a banda de la seguretat que això et pot donar, és important per veure com es relaciona amb altre gent.
Si no ho fas després et pot pesar el "què hagués passat amb aquell pel qui sentia..."
Això sol passar nuria, a mi tb em passa, quan estas d conya parlant per aqui amb algu, els sentiments són contradictòris, tens moltes ganes d quedar po a la vegada et fa por q es perdi el feeling.
Po realment, crec q el creep t molta raó, i q val la pena arriscar-se. Q elmón és dels q s'arrisquen.
Jo sempre he tingut dilemes semblants... sempre que he donat passos la he cagat, pro si et soc sincera sok mol mol gafe ! jejej
Jo crec que t'has d'escoltar a tu mateixa... pero sent sincera amb tu... T'interessa quedar? o prefereixes xerrar i riure i quedar com a amics... ara, també es veritat que quedant, si tu no vols... no cal que passi res mes que xerrar i xerrar i riure... Ai! em sembla que et dec aver liat mes... u xentu jajaj!!
Personalment crec que si quedes i continueu caient-vos bé genial i si canvia la cosa, és que en el fons, només era aixi la cosa perque era per internet... no sé dic jo.
Jo estic en la mateixa situació i he decidit conservar l´amistat que tinc amb aquesta persona de fa molts anys. Me la estimo tant que he pensat que es millor estar a la seva vora com amic sense demanar res a canvi. L´unic que vull es veure-la feliç.
Però jo soc jo. Es una questió de balança. Es adir es una putada haver de decidir això.
Que tinguis sort.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't