| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de misselvis
|
|
| |
ens fem grans , o ens fan grans?
 diumenge 24/agost/2008 - 07:51  511  6
Es que l'altre dia em mirava al mirall, i veia que l'arruga de la mala llet ja se'm marca, notava que em fa mal l'esquena, sento la perssio social de tenir-ho tot fet abans dels 35, o sigui que em queden des anys per tenir tres fills, marit, casa ,feina estupenda, gos... i pensava : jolines tu , ja no tinc vint anys!, ja se que no soc una avia, pero us en recordeu de quan tenieu vint anys i pensaveu: la gent de 30 son uns yayos , a mi em falta mooolt ( amb una certa impertinencia),i...puf!,sense adonarte'n ja en tens 33 i penses, :ostres d'aqui set anys en faig 40, capici no?? i que passa , doncs que de tant "machaque" , a mi tambe m'han rentat el cervell, es dificil que amb tantes imposicions, moltes vegades no et creguis que ets una merda, t'imposen tenir sempre 25 anys i portar una vida perfecte, et vas fent gran, i la societat de la joventut eterna et menysprea, es clar que potser m'hagues agradat casar-me als 28 i tenir fills ,casa ,bona feina...pero mira, per coses de la vida no es aixi, que he de fer, tirar-me pel balco?,doncs no, penso : a la merda tot!!(perdo per tanta merda eh?) ,perque hi ha d'haver una edat per a tot! i si als 30 ja estic arrugada com una pansa que?,i si vull estudiar als 50?,o em caso als 80?, buf! no acabariem amb tants isis i perques, ja esta be de tantes recles, no tots hem sabut als divuit anys el que voliem fer a la vida, o hem trobat la mitja taronja als 25, m'estic fent gran si, pero mes grans se'm fan el cor i el cap, i aixo hauria de ser el mes important en una persona, i el mes al.lucinant, es aquesta mania de que tots haguem de portar la mateixa vida fantastica, quan la majoria de gent, estem mes penjats que un fuet, i no acabem d'encaixar, us pregunto:vosaltres canviarieu la vida que teniu o heu tingut, per la d'una altra persona?, jo no, tot i que la meva vida esta lluny de ser perfecte, perque la perfeccio absoluta es aburrida, tot i que ens continuaran rentant el cervell perque no ho creguem aixi, i continuarem tenint dies en els que ens sentirem insignificants.Apa, ja he escrit un article serios, ara me'n torno a escriure xurrrades(aaapa aquiii) que m'ho passo mes be,(es un mensaje del from) petonets!!! i que visquin els anys i la imperfeccio!! chau chau.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mrcs72 |
Tens Rao...
Sunday, August 24th 2008, 3:57 PM
...Però pots passar olimpicament de tot això. Aquests tipus de concells no son més que tòpics. Tothom ha de tenir fills, ha de tenir una casa propia, una bona feina, un gos, un bon cotxe, una esposa o un marit per compartir la vida, i tot s´ha de fer abans dels 40.
I jo pregunto, On han quedat aquelles frases com? : -Siguis tu mateix, -no cal que facis el que fan els demés, -no corris, les coses arriben quan arriben. Que passa que ens han mentit?. Que tot era una farsa i resulta que ja havien construit el croquis de les nostres vides?.
Els anys passen clar, però per que aquests anys passin bé. Has de viure segons el que tu penses i sobretot sense presses. Una persona pot ser perfectament jove al 80 anys.
|
|
noietdbcn |
una opinió made in 88
Sunday, August 24th 2008, 10:45 AM
Gens de típics ni tòpics. L'altre dia, ballant, li vaig demanar un cigarret a una noia de 31 anys i vam parlar d'això. Que jo, amb 31 tacos ja estaria espantat... i ella em va comentar que es va comprar un pis, que el marit la va deixar i que ara, li donava les gràcies tot i haver de pagar la hipoteca. Es va retrobar amb ella mateixa, que tot té el seu temps, i que lògicament, ara volia somriure en cada instant.
Ella va marxar, després del cigarro, i m'hi vaig quedar pensant...
Ei, sigues així. L'envejo, quina sort...segur que l'experiència em donarà aquests punt de capacitat de reflexió.
La meva iaia, 87 anys. Cada dimecres va a ballar. El meu tiet, 72, esquia cada temporada...
només ens fem grans fisicament!
|
|
stikaqui |
"senyora"???
Sunday, August 24th 2008, 8:15 AM
També als 50 et fas preguntes, hauria estat millor triar aquell noi que m'anava al darrere a la universitat i no aquell egoista a qui vaig donar la meva juventud i es va quedar amb tots els meus còmics?, hauria sigut més bona idea continuar vivint a gràcia a un pis de lloguer?
Tal com dius, no canviaria la meva vida ni les meves experiències per les de cap altra persona, tret que no fos la d'una dona a qui els diners li sortissin per les orelles i no hagués de fer equilibris a fí de mes, però ni així em canvio per ningú, tinc el que tinc i m'ho he currat a costa de les meves decisions i/o equivocacions, què passa??!!
Vaig tenir la meva filla als 37, i em van catalogar de pimípara añosa ???
Em miro al mirall cada dia i no em desagraa el que veig, les meves arrugues són fruit dels meus somriures o les meves angoixes. Tan se val!
Tot va començar quan als 27anys, i amb una txupa de cuiro negre d'allò més xula, uns noiets em van dir: "senyora" que hora es?
La meva avia a la meva edat semblava una pansa i es quedava a casa a fer puntes de coixí, jo me'n vaig a escoltar Antonia Font i a explicar rondalles pels pobles. Em sembla que he fet bona tria, o no??
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
