Veig pels vostres comentaris que tenim en comú la necessitat de compartir allò que pensem i sentim. Em fa feliç haver trobat aquest espai de comunicació.
Us explico el meu punt d'ara. Estic aprenent la solitud com a presència de mí. Escoltar amb honestetat allò que necessito a cada moment em va bé per a viure amb significat. Si bé és cert que entenc la vida de parella com a un lloc càlid des d'on continuar el desenvolupament personal, també penso que, de vegades, l'amor immadur ens fa no veure clar i en comptes de nodrir-nos ens destrueix. Amb açò vull dir que la solitud de vegades és necessària per a crèixer. Altrament, no tenir parella no és lo mateix que estar sol.
M'agrada el nik que t'has posat i també la foto.
Estic d'acord amb tú, estar sol no te res a veure amb tenir parella o estar emvoltada de gent, és un estat d'ànim, un sentiment.
Però estar sol, de veritat moltes vegades és necessari per escoltar-te, i coneixer millor el teu interior.
No tenir parella no és el mateix que estar sol. Es una bona frase aquesta. Pots tenir parella i estar més sol que mai i pots no tenir-ne i estar perfectament amb tu mateix. La solitut ens fa madurar i entendre moltes coses de nosaltres mateixos i es el pas perfecte per poder tenir una parella quan arrivi el moment. Jo fa temps que estic sense parella i es la millor teràpia que he fet mai. Estar sol m´ha fet madurar i adonarme que per exemple una parella no es un lastre, es mes aviat una compenetració i un compartir la vida deforma natural, sense la necesitat de estar sempre demanant coses a canvi del que nosaltres aportem.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't