Ja saps que passarà si dius una paraula, ja saps que tot empitjorarà molt més del que ho està. T’ho dius a tu mateixa per dintre un cop més però tot i així no pots aguantar, estàs cansada de callar i callar i de sobte afluixes, i és així: tal com pensaves.
Res no millora, ben al contrari, la caixa de Pandora s’obre i els trons i les desgràcies s’escampen arreu.
Ja està fet, ja està dit però ara t’esperen uns quants dies de tempesta. Ara és molt pitjor que abans.
e curis com el humans ens semblem tant entre noslatres dichosa caixa de pandora jaja res res c'est la vie d'aqui aprenem molt al tantu amb les pors pero.
Mira, stikaki.
Les tempestes són intenses i curtes. I quan escampà l'atmosfera està neta i clara. I tot està més brillant. Més val desencadenar tempestes que no quedar-se les coses a dins, que a sobre, aleshores et fan mal. Que mentre anem callant i aguantant, ens van collant i ens van traient el suc.
Tranquil·la, que potser fins i tot et sortirà un arc de Sant Martí.
Una abraçada!
Potser crees una tempesta, però això es mes bo que dolent, sobretot si es per intentar solventar algun conflicte. Es pitjor callar que no dir res.
Ets valenta si has parlat i encara que pensis que tot és més negre que quan no deies res, tard o d´hora tot torna al seu lloc i es quan et sentiràs millor.
Si tanquem les nostres paraules a la nostra ment es quan es fa molt dificil solventar el que tenim al davant,
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't