|
SOMNIS
dissabte 23/agost/2008 - 05:52 1847 2
Una vegada durant un d'aquests viatges, vaig coneixer en un bar un home que em va explicar una historia de quan era petit, a Berlín, Alemanya, just al final de la guerra. La segona guerra mundial devia ser. L a ciutat sencera havia quedat reduïda a runes, després dels bombardejos. Era hivern i feia fred, i no hi havia res per menjar. Casa seva (el que en quedava) estava fosca i freda, de manera que el noiet es passava la major part del temps assegut a la vorera, protegit per una paret assolellada, on feia una mica mes de calor. S'hi passava alla hores, allà assegut, cada dia somiant de menjar. Al davant de casa seva una bomba havia obert un forat enorme. L'havien reomplert en part, però continuava essent un forat, i un dia va arribar per aquell carrer una camioneta carregada de carbó. El conductor no va va veure el crater a temps i el vehicle s'hi va ficar, patapam! Es va produir una sotragada tremenda i va caure a terraa molt de carbó. Però la camioneta no es va aturar, Es va perdre en el revolt següent, i per uns instants no va haver-hi mes que un carrer buit on el sol il·luminava una catifa de carbó. Un bocinet havia rodat fins a quedar prop dels peus del noi. I, de sobte, cim si algú hagues donat el senyal es van obrir les portes de tot el carrer i van començar a sortir homes i dones, a tota pastilla.El noi es va quedar mirant, sorprés, mentre recollien els trossos de carbó en devantals i cistells , barallant-se fins i tot entre elles. el noi va tapar amb el peu el bocinet que jeia a terra al seucostat i, al cap d'una estona quan totes havien tornat a ficar-se a casa, se'l va guardar a la buxaca. Del comportament d'aquelles dones havia deduït que es tractava d'un producte molt valuós, fins i tot sense tenir ni idea de qu podia ser. Després va tombar la cantonada, se'l va treure de la butxaca i va intentar menjar-se'l.
I a l'Africa, en èpoques de fam canina, els nens famolencs de gana mengen porqueria. No hi ha res com tenir gana. El mer fet de mastegar i empassar alguna cosa, encara que no alimenti el cos, nodreix els somnis. I els somnis de menjar són com qualsevol altre somni: en pots viure, mentre no et moris.
Sam Savage, Firmin.
|