| |
L'escalfor d'una abraçada...
 divendres 2/novembre/2007 - 03:47  1270  4
Avui ja fa fred, ho has notat? Avui fa fred fora al carrer, però que en fa de dies que la buidor que sento a estones, ho refreda tot. Fins i tot el Trastu, el meu gat, s’escarxofa a la falda, em mira fixament i ho nota. Nota que a casa hi ha massa silenci. Un silenci que a estones acompanya, però que a estones és un buit que m’agradaria omplir amb una bona conversa, o senzillament amb l’escalfor d’una llarga abraçada, d’aquelles tan sentides, d’aquelles que ho diuen tot, de les que et donen consol, les que et reconforten, les que no et deixen sentir sol. Avui, que fa fred a fora, i cala el fred interior, he posat una mica de música, i m’ha fet companyia, he encès una espelma quadrada que tenia per estrenar, he omplert la banyera fins dalt i hi he tirat un rajolí de sabó d’olor de maduixa. M’hi he posat dins en remull, he tancat els ulls, i he mirat de deixar enrere, per una estona, tot allò que em balla pel cap, que em preocupa, que em capfica, que m’ocupa, que em posa trista. La sensació de pau, de tranquil•litat i la calma, ha estovat la buidor, i ha omplert el silenci amb una sensació agradable que m’ha fet oblidar, per una estona, la fredor que sentia. I el sabó, d’olor de maduixa, ha endolcit l’aire de casa. Ara per arrodonir-ho, em caldria trobar el consol de les paraules: una bona conversa, una conversa que abraci l’estona, que em faci companyia. Parlem? Fa fred de tardor, no vull ni pensar en la gelor de l’hivern...
A tots els que, com jo, valoreu les abraçades com si fossin un tresor, us recomano tastar la tendresa d’El regal, un conte per a nens i nenes de la Gabriela Keselman: genial, de debó.
|
| |
Bronze |
Rep la meva abraçada amb aquestes lletres
Saturday, November 3rd 2007, 9:23 AM
Coincideixo amb el que escrius sobre la "capacitat" de les paraules. Acabo d'apuntar aquest llibre que recomanes. Per cert, et cito una frase de Max Aub, que tot i la paradoxa, trobo que és ben bé així...."Escriure és anar descobrint allò que es vol dir". I una cita més del llibre "La màgia d'escriure"(que estic llegint) i que trobo deliciosa...."El poeta es sorprèn d'allò que escriu i s'assabenta d'allò que li passa llegint allò que escriu".
En fi, què senzill i ric alhora oi? Però, en cal d'enginy, per saber-ho expressar així!
Entre tots espantarem a l'hivern...jajajaja..., però la natura el necessita tant, com nosaltres aquestes abraçades...Gaudim doncs del fred amb bona companyia!
|
 |
|
Contactes
Registra´t
