| |
Títol de l'article
 dissabte 23/agost/2008 - 02:26  396  0
En el meu palau d'estiu tú ets
l'espai per sentir la primavera,
la meva quimera, el meu fènix,
el meu tron rodejat de juguets esmaltats,
tapissats de sedes grogues, el meu jardí de flors
morades, la meva muntanyeta de roses morades.
M'has pujat al teu cel. Vas recollir camises, corbates, mitjons ( aquell vestit amb el que l'home disfressa la seva ternura), i vas pujar al sol, a la última terrassa de sol i seda.
La bellesa que l'home va corrompre, dura i feble s'ofereix als nostres ulls.
Revestir la bellesa de bellesa no és possible, només despullarla fins que
quedi a soles, tremolant; en el mig de la nit, tremolant, esperant sense saber què ni com. En mig de la nit il·lusionada
En un racó secret, allà on tú, despullada i angelical, et rentes i et disposes sense saber
perquè ni cap a on.
|
Contactes
Registra´t
