El 14 d’agost va fer sis anys de la mort del meu pare. Només tenia 58 anys. Dies abans de morir em va agafar de la ma i em va dir:
- No passaré del dia 15. No vull anar a parar a cap tomba tancada ni a cap absurda làpida amb el meu nom escrit. Incinera’m i deixa’m lliure.
Per complir la seva voluntat vaig haver de passar per damunt d’algun familiar que deia que allò era fin hi tot poc cristà, el fet de no enterrar degudament a una persona.
Logicament vaig passar de tot i vaig el que em va dir el meu pare. Ja que considero que hagués sigut molt egoista tancar en una tomba a una persona amant de la natura i l’aire lliure pel simple fet que els seus familiars puguessin anar un cop l’any a veure’l per llegir el seu nom a la làpida i canviar les flors podrides de l’any passat.
Avui em sento be pel que vaig fer, i quan passo per qualsevol dels seus paranys preferits com: Banyoles, el llac de Sant Maurici, el jardi botànic de Blanes, la rambla de les flors, etc. etc. etc. El recordo amb molta força i m’agrada pensar que potser encara volta per aqui al seu rotllo amb les seves plantes els seus llibres i les seves converses... Vaig respectar la seva voluntat.
fa poc temps vaig tenir una conversa al respecte, parlava amb una persona creient, i em va dir que ell no seria capaç de cumplir la última voluntat si impliques incineració del cos o no ser enterrat cristianament, ja que segons ell i les seves creences no es ho correcte i no soportaria aquest pes a la seva conciencia.
Aquest es l'egoisme que fomenta la religió! estar en pau en un mateix i passar per alt la voluntat aliena. Així anem.
Jo hagués fet el mateix. Per una persona estimada faria això i molt més. Com dius tu, s'ha de respectar la voluntat dels altres. I més, si creus que pot ser la seva ultima voluntat. Jo a aquest familiar m'el menjo amb patates!!!
jo crec que vas fer be, nomes faltaria que a sobre de que et mors no puguis decidir,jo crec que donare el cos a la ciencia,i si puc donar organs millor despres que em cremin o jo que se!
ajudar a ben morir, acompanyar fins al final i fer allò que que ens han confiat... que en fer-ho l'adéu ens deixi l'escalfor de la pau i la tendresa del record
ho vas poder fer i va ser lliure
:)
Jo també vaig perdre el meu pare fa quatre anys. És un dolor que no es pot explicar i no es passa amb els anys. Crec que vas fer molt bé respectant la voluntat del teu pare, ell així ho volia. Se'n van físicament, però, continuen amb noltros com una força que ens fa continuar, com l'alè que ens ajuda en tot moment. Una abraçada.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't