Fa dos anys que treballo de monitora de menjador en una escola, i sempre hi ha algun que altre nen que se t'atrevessa i que es nega a menjar. Aquell típic nen o nena que es queda al menjador fins al últim segon abans de pujar a classe perquè sap que ja no cal que s'acabi el menjar. I avui.. després de dos anys rallant, negociant i explicant-li tots els beneficis de menjar verdura a una nena d'aquestes me l'he trobat per Gràcia i m'ha dit que ja menja verdura a casa..
jjejeeje i jo vaig esar em na subtiucio, i pobres mares quines sorpreses, es devien trobar a intrele butxaques de les bates mes d´un si posaven les llenties , ara tambe et dic que de vegades la cuina de les escoles dona molt a desitjar eeeee
jejeje!!! t'entenc molt bé, perque jo també treballo de monitora... i es una feina molt gratificant... una feina que es fa agust i que te les seves recompensses...
Apa!! a recuperar forces que al setembre tornarem a lluitar amb els anti-vegetals però ja veus que amb paciència i carinyo es pot aconsseguir tot!!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't