| |
Per què has tornat?
 dimarts 19/agost/2008 - 05:53  1840  1
Avui t'he tornat a veure. Després de tant de temps, m'ha costat reconèixe't. Has canviat força, ja no ets la noia escorça que feia putineries per despuntar i desmarcar-te de les altres. Potser podríem dir que el que has fet és madurar. Però continues tenint la mirada més trista de tot el poble. Com si enlloc d'ulls hi tinguessis llàgrimes...
Han passat molts anys des que vam decidir deixar-ho còrrer (bé, sí, ho vaig decidir jo, però en aquell moment creia que era la millor decisió per tots dos), potser nou o deu anys, i desde llavors no hi ha hagut cap setmana que, en un moment o altre, no hagi pensat en tu. Ja sé el que pensaràs, que estic obsessionat, però no, no hi pensava d'aquesta manera. Hi pensava amb un sentiment d'enyor, tendre...
Avui, quan ens hem trobat, ens hem mirat pausadament, mentre fèiem memòria i recordàvem temps passats, i al final has hagut de ser tu qui hagi fet el pas de saludar, probablement perquè els meus records són d'un caire diferent, perquè he comés l'error de mantenir-los massa vius, durant massa temps, i això els ha sobredimensionat fins...
Ens hem dit hola i ens hem explicat breument les nostres vides, després de tant de temps. M'has dit que tornes al poble, que les teves aventures a l'estranger ja s'han acabat. Jo t'he dit que me n'alegrava. He mentit: no et vull tenir a prop perquè sé que no em costaria gaire tornar a caure en les teves xarxes. Però és clar, això no t'ho podia dir perquè...
Si sabessis com m'ha costat tenir-te només en un racó dels meus pensaments! Com m'ha costat fer que no ocupessis tot el meu món! I com m'ha costat estar amb altres noies, després d'haver estat amb tu! Perquè en totes hi buscava una abraçada, un petò fugisser, un suspir, qualsevol cosa que m'acostés a tu, i et pogués recordar d'una altra manera...
Per què has hagut d'aparèixer justament ara? Ara que estava descobrint els beneficis de la independència, has hagut de tornar a destarotar-me els plans. Quina por saber que ets per aquí a prop, i saber que no hi ha res ni ningú que et lligui perquè no tornis a escapar-te. He estat temptat de convidar-te a sopar, o al cinema, o a fer un cafe, o una copa. Però...
Espero que acabin aviat les vacances, que pugui tornar a treballar i tenir la ment ocupada, perquè desde que t'he vist no et puc apartar ni un segon de la meva consciència. Només espero no tornar a caure. I no tornar a patir-te. I no tornar a sentir-me esclau d'un sentiment. Perquè si un cop vaig ser prou fort per apartar-te, estic convençut que dos cops...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
