| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lippia
|
|
| |
Per vosaltres
 dilluns 18/agost/2008 - 04:36  1244  4
Q tal? Com va tot?
Com veieu li he agafat gust a aixó d'escriure blocs. En el primer bloc vaig fer una mica de presentació, vaig ser transparent i em vaig mostrar tal com soc. Crec q és molt positiu llegir les experiencies d'altra gent, s'en poden treure conclusions i inclús poden ajudar en alguns moments de la vida.
Els q em coneixen una mica saben q tinc per costum dir q del dia a dia s'en treuen moltes coses, ens hauriem d'acostumar a viure una mica més el dia a dia i extreure'n tot lo positiu i negatiu.
En el dia d'avui m'ha passat una cosa (a sigut la gota q ha fet vessar el got), q m'ha fet decidir a escriure aquest bloc. Com ja vaig explicar en el bloc anterior, he estat 9 anys de la meva vida amb una persona, fa 6 mesos q estic sola i finalment, sembla q ho he asumit. Avui m'he aseventat (ja m'ho pensava) que la meva ex-parella ja te una persona a la seva vida, és a dir, parella estable. Quant estàs tant de temps amb una persona és xq te l'estimes, no? o almenys hauria de ser així, vosaltres creieu q en 6 mesos pots deixar d'estimar una persona i començar-ne a estimar un altre? Jo crec q no, i tot seguit argumentare la meva resposta:
Durant aquest mesos he descobert q x una persona es molt reconfortant estar sola una temporada, ten dons compte de moltes coses, una de les q m'he donat compte jo és de la inmensa por q te la gent a estar sola i a trobar-se a un mateix. Pots compartir el teu cor xo no el teu cervell. Si una persona no s'estima a un mateix no pot estimar a un altre persona. Quant estas en una relació q no t'omple, q no estas a gust, en la qual no reps l'afecte o l'estimació q voldries; t'acaba baixant l'autoestima i l'estimació vers a un mateix s'enfosqueix. El més corrent seria sincerar-se amb un mateix i deixar aquesta relació, xo després de donar aquest pas un hauria d'estar una temporada sol x tal de tornar a recuperar allò perdut, d'aquesta manera a la llarga poder tornar a sentir amor x un altre persona.
Xo m'he donat compte q molta gent q es troba en aquesta situació (com la meva ex-parella), el q fan és buscar allò q no han rebut en un altre persona, la q està més a la vora, la q en aquell moment passa x allà. No volguem refugiar-nos en una altre persona, som nosaltres sols els q em de solventar el problema. Si amb una persona no estem a gust l'hem de deixar nosaltres sols, no l'hem de deixar xq sabem q ni ha un altre q ens farà de coixí, em de ser valents i molts som cobars.
Ho dic x experiencia. La primera persona q vaig coneixer després de la ruptura amb la meva parella, al principi, em pensava q m'habia enamorat, ERROR, el q volia era reemplçar allò perdut, sort q men vaig donar compte a temps i no la vaig cagar, m'hauria fet mal a mi mateixa i a l'altre persona tb.
Tothom hauria de ser capaç de pendre les decisions x un mateix, no més pensant amb tu i ja està, és a nosaltres a qui em d'estimar primer.
X molta gent aquest bloc pot semblar una mica espés, xo se q x altres, es poden sentir identificats.
Dedico aquest bloc a totes aquelles persones q poden estar sentint por, heu de ser valents i viure la vida tal com ve.
Dedico aquest bloc a una persona q crec q es valenta, m'ha fet veure q en aquesta vida res és imposible, q es pot recuperar el temps perdut i viure intensament. Encara queda gent genial i especial amb qui compartir bons moments.
Per tu, amic.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mvpmvpcat |
segueix avançant!
Thursday, August 21st 2008, 11:05 AM
Epsss bones! Respecte el què dius, crec que és inqüestionable que en mig any estimis alguna persona (tot i que és factible que en 9 anys en deixis d’estimar una), i el fet de començar una relació seriosa sense conèixer una persona, doncs per una banda és un fet lamentablement habitual, però que al meu parer és fruit de preludi (tot i que no necessàriament) de males relacions.
Amb això em refereixo que amb aquest temps és impossible saber si estimes o no una persona, i aventurar-se a iniciar una relació que crea molts lligams, si no surt bé, en poc temps pot dur a fer mal a l’altra persona o a un mateix.
I aquí entra la manera de fer de cada persona, per molta gent és important tenir algú al costat i per això no els importa començar una relació amb algú si la primera impressió ha sigut bona, ja que així no es troben sols, i sobre la marxa es veu si funciona o no.
L’altra punt de vista és el d’intentar conèixer al màxim aquesta persona, i no començar una relació, si no s’està ben segur de que pot sortir bé. I entre mig, tots els matisos. Jo sóc dels q pensen que és important al començar una relació estar segurs de poder donar i poder rebre, i tb conèixer la persona per preveure que hi haurà bona compenetració.
I una cosa q veig diferent i que no necessàriament ha de tenir relació, és el fet de passar una temporada sol, o no. Jo no crec que sigui necessari estar sol perquè et pugi l’autoestima, i encara que faci poc que haguem deixat una parella podem tenir perfectament molt interès en una altra persona, tanta, que en cert temps acabi en enamorament...pq no???
Però sí q comparteixo plenament que hi ha una tendència a evitar estar sol, encara que no sàpigues si estàs ben o mal acompanyat, i per això moltes parelles acaben com acaben, i que amb més visió de futur i menys presses es podrien aviat molts d’akets casos.
Bé, doncs a fer el que digui el cap, i el cor, que per això som humans i tot i que ens equivoquem sovint, podem rectificar, i l’experiència ens pot ajudar x la pròxima vegada
Cuida’t!!
marc
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
