| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
Patir
 dijous 1/novembre/2007 - 02:11  474  4
Llegeixo en quasi tots els vostres blocs, les vostres inquietuts, les coses que us fan patir i les que voldria-ho per ser feliços.
Veig que quasi tots per no dir tots, patiu molt més per sentiments que no pas per dolor o malaltia fisica.
I me'n adono que sou com jo, quasi tots, jo creia que era molt rara i diferent perquè he passat una malaltia fisica terrible (Cancer) i ara n'estic passant una altre no se si pitjor (fibromialgia). Però sempre he dit que les coses que m'han afectat més a la vida, les que si que m'han fet patir de debó, son les sentimentals.
El meu marit (que ara ja es mort) em va deixar per una altre dona quan teoricament hauriem hagut de ser més feliços, tenia dues nenes de 3 i 6 anys i ens va deixar tirades a totes tres, no saveu com vaig patir. Però vaig tirar endevant amb les meves fille i vaig aconseguir al cap d'un temps tornar a ser feliç.
Però el que més m'ha fet patir i encara continua clavat al meu cor, és la mort del meu pare.
Deu meu, quin dolor, sem desgarra el cor cada cop que penso en ell i tinc tants remordiments, només trobo coses que podria haver dit o haver fet. Ara mateix donaria la vida per poder abraçar-lo i fer-li un petó, encara que només fos una vegada.
Veieu? aixó si que em fa patir i en canvi el que m'hauria de fer patir més és la malaltia que tinc, ara mateix estic un altre cop de baixa i em trobo molt malament. Però aixó del dolor fisic per mi mai ha set un problema, el suporto molt bé. Puc lluitar per cntrolar-lo,l'altre no, com més lluito més pateixo.
Ara, aquests dies la gent va al cementiri i neteja els ninxols i porta flors, perque avui si i la resta de l'any no?.
No ho entenc, jo cada dia, cada minut de la meva vida el tinc present i no em cal portar-li flors perquè, sempre te una rosa vermella on ell descansa, sempre.
Una vegada vaig llegir una historia d'una dona que un cop a la setmana, cada divendres, portava flors al cementiri a la tomba del seu marit.
Una persona li va demanar, perque cada divendres? .
Ella va respondre que era el dia de la setmana que es guardava per patir, per plorar-lo i per anar a veurel i estar una estoneta amb ell. Així els altres dies de la setmana puc fer una vida normal i no estar patint sempre.
Tothom, suposo que te la seva manera de protegir-se contra aquest dolor tant intens que no et deixa viure. Jo encara no la he trobat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
