| |
Els pírcings
 dissabte 16/agost/2008 - 06:23  495  3
L'última vegada que a Anglaterra em vaig canviar de casa, el meu amic Ralf va oferir la furgoneta per a acompanyar-me a buscar uns mobles. Era dissabte. En primer lloc, vam parar a casa del fill,en Dave de 15 anys, que viu amb la mare. En Dave va obrir la porta, saludà amb desgana i, amb un somriure carregat de mala bava, aixecà la samarreta per a ensenyar el pírcing que s'havia fet posar al mugró esquerre. Era una mena d’imperdible que, segons la meva impressió, havia de ser dolorós de posar, de dur i, segons el cas, de treure. Al pare no li va fer gràcia, començaren a discutir i el nano va voler tancar la porta als morros tot dient “fuck off, dad”. El pare la va aguantar, però, i entrà. La mare s’uní als crits tot just veure’l a dins.
Vaig estar tota l'estona a fora, fent un cigarret, una mica allunyat de la porta que havia quedat mig oberta. Passats uns minuts, en Ralf sortí amb una cara que em resultava familiar. Va doldre’m allò que per a mi un dia també varen ser uns imperdibles.Les vegades que vaig marcar distàncies però que feia mal als altres. Pujàrem a la furgoneta tots dos avergonyits i ben callats per anar a buscar els mobles que necessito.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
