|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Sidonie
|
|
|
Màrmara
dijous 14/agost/2008 - 05:36 530 3
T'ho miraves tot,
tot era un impacte als teus ulls,
caminaves sense desassossec,
sabies que aquell viatge era de foc,
i ho observaves tot
minuciosa, minuciosament.
No hi havia cap pena
per escriure, en cap paper,
sexe i plaer
inundaven el teu, el meu cos.
I caminàvem i sentiem
el crit d'un barquer.
Era sota el cel de gener
prop del mar de Màrmara.
I no podiem dir no a cap nit, ni a cap llit.
Oh,sensació perfecta de confort.
T'estimo i t'ho dic
invoco el meu jo més pur,
perquè aquesta cançó
pregunta per tu,
i no sé on ets, ni si et veuré més.
T'estimo i t'ho dic.
I crido el meu jo més pur,
per deixar de sentir
que els fils s'han trencat.
La lluna s'ha enfonsat
sobre el mar de Màrmara.
Autora: Marina Rossell.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|