| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
Rafa Nadal, el naciotennista espanyol
 dijous 14/agost/2008 - 02:53  643  7
La història de la humanitat ens demostra a bastament que la singularitat d'un individu en alguna modalitat esportiva, com ara el futbol, el bàsquet o el tennis, no sempre es correspon amb un quocient intel·lectual equivalent. Això fa que molts esportistes d'elit acostumin a identificar la popularitat i els beneficis econòmics de què gaudeixen com a mostra del seu triomf a la vida, fins al punt de creure's tocats per una llum divina que converteix en or tot el que toquen. El problema s'agreuja quan la singularitat esportiva d'aquests individus, i ara ja parlo concretament del tennista Rafa Nadal, és inversament proporcional a la seva qualitat humana. Aleshores la deriva esdevé patetisme. I no pas perquè Rafa Nadal sigui un nacionalista espanyol -que ho és fins al moll de l'os-, sinó perquè aquest nacionalisme és excloent i prové de l'autofòbia que pateix. A Rafa Nadal li repugnen de tal manera els seus orígens, el seu país, la seva cultura i la seva llengua que s'ha fet un vestit nou per no anar per la vida despullat. I aquest vestit es diu Espanya. Espanya, naturalment, lamenta que una figureta com ell hagi nascut en una colònia i no pas a Castella o a Extremadura, però se sent alleujada quan veu que el tennista no sols professa la religió espanyolista sinó que, a més, la propaga amb el fanatisme del caragirat.
Arribats aquí, per tant, quin millor escenari per exhibir-se que els Jocs Olímpics, el més gran aparador nacionalista del món? En un marc com aquest, Rafa Nadal, naciotennista espanyol per excel·lència, se sent com a casa. Per això, quan va entrar a la sala de premsa de la capital xinesa, va exigir que les preguntes fossin en espanyol o en anglès i es va enfurismar quan un reporter va adreçar una pregunta en català al tennista d'Hostalric Tommy Robredo. Sobre aquest incident l'e-notícies va fer un magnífic editorial amb aquestes reflexions: "D'entrada, el manacorí hauria d'haver guardat silenci, perquè la pregunta no anava adreçada a ell, sinó a Robredo. Era aquest qui havia de prendre la decisió que li semblés més convenient, no Nadal. [...] Per tant, la seva intervenció va ser, com a mínim, una impertinència, imposant el seu activisme lingüístic espanyolista a la resta d'esportistes que es trobaven a la mateixa taula. Si a Pequín, Rafael Nadal s'avergonyeix d'utilitzar la llengua catalana, és molt lliure de fer-ho, però no hauria d'imposar el seu criteri a altres companys".
Hi ha, però, altres consideracions a fer sobre aquesta qüestió. La primera és que el comportament absolutista de Nadal dóna l'exacta mesura de la seva baixa qualitat humana. Què hi fa un esportista d'ideals totalitaris en el marc d'un suposat esperit olímpic? Què hi fa un individu com ell, capaç de menysprear la seva pròpia llengua, en una trobada d'hipotètica germanor internacional? Doncs fa el que ha anat a fer: fer-se perdonar els orígens exhibint el seu autoodi. Fixem-nos que Nadal no en té prou de negar-se a parlar en català, tampoc no tolera que ningú el parli davant seu.
Una altra qüestió que aquest incident ha reflectit és el silenci dels tennistes catalans que hi eren presents, amb Robredo al capdavant. La falta d'autoestima catalana és tan espectacular que no hi va haver ni un sol tennista que gosés posar en evidència l'aprenent de dictador. I és que molts catalans quan van pel món -i el col·lectiu d'esportistes és el més viatger de tots- competeixen per demostrar el grau de domesticació a què han arribat. Creuen que deixant la dignitat a l'armari i callant quan s'insulta Catalunya i la seva llengua són més universals. Per això l'altre dia, a Pequín, mentre un company seu escopia sobre la llengua catalana, ells, solidaris, li reien la gràcia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dopoulus |
a mi personalment el
Saturday, August 16th 2008, 5:03 AM
nadal me la porta fluixa,el que no tinc tant clar es que ningún català d´aquella sala tingues la necessitat de muntar un numeret coleric,que hagués estat fora de lloc,per que senzillament solem ser més educats que la resta,o es que ara resultara que ser educat,es ser domèstic?ens hem de posar al mateix nivell d´ell?resulta que ser educat ,es posar el cul?Jo personalment tinc la meva opinio formada respecte a tots aquells que només miren el paisatge que els interessa,i ja siguin catalans o castellans,són totalitaris ambdós,donant igual la ideologia.
|
|
xerpat |
un sentiment
Thursday, August 14th 2008, 11:01 PM
com a mallorquina que soc i com a ciutadana del països catalans que em sent, la decepció amb en rafel és bastant gran... una persona que no és capaç d'aixecar una bandera de les illes (que ni tan sols ho vol fer) o que les seves paraules no fan valer la seva llengua de parla habitual (que ni tal sols ho vol fer), per mi no és mereix ser el núm. 1. Crec que no és conscient del que podria fer si ho cregués, si cregués en la seva terra i en les seves arrels, si cregués en els seus orígens als països catalans ... em fa mal el cor i sent molta vergonya, i més mal em fa, que el món pensi que els illencs no estimam el que es nostre i el que ens queda de la nostra cultura.
Et puc dir, xavier, que no tots som així i que, encara que som poquets, lluitam per fer-ho.
M'alleuja pensar que ningú ens podrà prendre mai la nostra història, per molt rafel nadal que siguis.
|
|
campbell |
Ni tanto ni tan calvo!!
Thursday, August 14th 2008, 5:37 PM
Estic pràcticament d'acord amb tot el ke dius, Xavier. Però no al cent per cent. D'una banda, si volem que ens respectin hem de respectar. I que cadascú senti seva la pàtria que vulgui, o qui decideixi ser apàtrida que hi tingui tot el dret.
Per altra banda, hi ha un error en el que dius. I és que l'altre dia, veient el partit de dobles del Nadal i el Robredo, em vaig fixar que entre ells parlaven català (sí, a mi també em va sorprendre), i això vol dir que ni es nega a utilitzar la nostra llengua, ni és que no toleri que es parli davant seu.
A més, hem de tenir en compte que el Nadal és mallorquí (si fos de Menorca no seria així), i els mallorquins sempre han tingut despreci per Catalunya perquè habitualment l'han considerada només una potència invasora. I els han envaït tantes vegades que ja no saben ni a on pertanyen.
Repeteixo el que he dit abans, si volem que ens respectin, hem de respectar; i que consti que no defenso el Nadal perquè, com he dit al principi estic gairebé d'acord amb el 100% del que dius.
Salut!!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
