potser hi ha la gent que s'agrada per tant s'accepta,la gent que no s'agrada pero tambe s'accepta que serien els desperts,i la gent que no s'accepta i per tant somnia,jo personalment m'accepto i no m'accepto,pero m'encanta somniar,es chulo i gratuït! saps que els gats negres a gran bretanya porten sort? chau chau!
Jo ho sento a la meva vida, això. Quan em centro en mi mateixa i en la meva vida tal com és, em sento feliç i en pau.
Si penso i furgo en el que em falta (sexe, carinyo, companyia...), em poso malament. I no parlo ja del que fomenta la nostra societat: voler tenir sempre el més nou, mantenir-se eternament jove... etc. Coses que ens faran sentir sempre insatisfets perquè no aconseguirem mai assolir-les plenament.
Per tant, per mi és clar que la millor opció és la primera.
Petonets!
:)
Crec que vol dir que qui mira els altres té desitjos de ser com els altres i qui mira el seu interior es coneix a un mateix i descobreix més coses. Penso que té raó donat que coneixen-te acabes tenint un punt de referència sobre com son els altres.