| |
13. Escriure
 dijous 14/agost/2008 - 08:22  396  1
Debia tenir tretze anys quan vaig començar a escriure versos.
Recordo perfectament com va anar:
hi havia un noi de Tarragona que es deia Xavier JordÃ
que em va ensenyar els que ell escrivia
i jo em vaig posar-ho a fer tot seguit.
Com que les dones no existien en el meu món,
fora de la meva mare, les dependentes i les tietes,
les dones no surten als meus primers poemes
(després em rescabalo d'aquest temps perdut
i les dones passen a ser quasi el meu únic tema).
Els meus primers poemes parlen d'una Catalunya ideal i lliure,
parlen d'un Déu a qui, en general, estic agraït,
parlen del Barça i dels companys de l'escola i poca cosa més.
Em vaig fer popular entre els companys de classe a l'escriure,
fins i tot els professors deien que hi tenia traça
i algún dels meus poemes van ser publicats en alguna revista
per a desesperació del meu pare
que per res del món volia que jo escrivÃs
perquè escrivint ja se sap que no es guanyen diners.
Després va venir tota l'onada de la cançó
on els cantants eren a l'hora grans poetes:
Raimon, Llach, Serrat, Ovidi, Brel, Brassens, Moustaki, Dylan
i jo intentava imitar les seves lletres
que esdevenien curioses: era un llibertà de dretes
i les meves rimes dringaven i gairebé es podien ballar.
Després va venir l'època dels dietaris,
l'obsessió que el temps se'ns esmuny de les mans
i que hem de deixar anotat pels que ens segueixen
la crònica del nostre pas per aquest món
que un dia es una vall de llà grimes
i l'altre dia la més alegre de les orgies.
Però el problema que plantejava el dietari estava clarÃssim:
mai no m'atreviria a publicar la veritat.
I després han vingut novel.les, contes, assajos,
una vida en la que la literatura ocupa la meva ment
gairebé tant com el sexe i els diners,
malgrat que en el seu moment no vaig ser prou valent
per dir-li al meu pare que volia ser escriptor
i no advocat. Quants anys fa que faig penitència
i la pregunta de les preguntes:
algún dia arribaré a escriure quelcom que valgui la pena?
|
Contactes
Registra´t
