| |
continuació.
 dimecres 31/octubre/2007 - 12:54  368  0
Al meu pis del Carrer Puig, la porta era trencada, l’havien abatut d’un cop sec, vaig entrar tremolós ignorant del que passava, quan vaig advertir un regueró de sang sobre el terra, i un precinte groc que deia: “No passeu”.
Al sofà jeia amb la camisola morada de dormir que jo li vaig regalar.
Els plecs dels ulls inflamats (suposo de plorar), tan bella adormida com el primer dia.
Va marxar per una oportunitat laboral, ni jo vaig preguntar-li quan tornaràs ni ella em va preguntar quan vindria jo. Els cabells malendreçats queien a banda i banda com la tira de la camisola per les espatlles, i vaig besar-la. Ella va obrir els ulls de primer i va posar-se la mà al front,: -on ets?-
-No sé on soc- però vaig donar-li ales a les mans mentre l’acaronava i ella repetia:
-On ets?, perquè no puc veure’t ?.
S’abandonà a ulls clucs sotmesa a les sensacions d’un cos invisible, impalpable que cavalcava, tremolós com les meves mans vaig sentir-la desde la buidor de les entranyes, desde el silenci, desde la incertesa.
|
Contactes
Registra´t
