| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Lippia
|
|
| |
Apendre a viure sol
 dimecres 13/agost/2008 - 04:19  1956  5
Crec q ja toca, no?
Tinc 24 anys i molts pensaran q no tinc la suficient experiencia p dir segons q. Una de les coses q aprés, és q la vida i les vivencies són el q fa gran a una persona (amb tots els sentits de la paraula), doncs aixó és el q m'ha passat a mi (més o menys). He estat 9 anys amb una persona, quant et trobes en aquesta situació pers una mica el món de vista, han sigut 9 anys molt bons, no men arrepenteixo, he aprés moltes coses, si no hagués tingut aquest 9 anys amb parella segurament ara no m'en donaria compte al q m'esta passant.
Ja fa 6 mesos q visc sola, en una casa, la casa q em vaig comprar amb la meva ex parella. És molt fàcil deixar-ho tot i anar-se'n, peró, i el q es queda? q passa?
Vivint a la mateixa casa, dormint al mateix llit, etc... Cada dia és una superació més, cada dia has d'entendre q estàs allí, tota sola, i q te n'has de fer a l'idea.
Potser el més fàcil hagués sigut anar a viure a casa muns pares, xo i la meva autonomia?Hagués sigut un pas enrera, i s'ha de caminar endevant, no enrera.
A la vida un està sol, neix sol, viu sol i mors sol, el q passa és q en certes fases de la vida hi ha gent q t'acompanya, ara un, ara l'altre. Tothom hauria de saber estar sol, i no és així, jo la primera.
Quant la solitud s'apodera de tu t'aferres al q tens més a la vora i si no el busques, el q no tens en compte és q aquest algú pot ser q es quedi o q marxi, i s'ha d'estar preparat x tot.
El q aprés és q la solitud et forma com a persona, aprens a coneixe't més, a saber com ets i del q estas preparat, pots ser capaç de fer moltes coses.
El q intentat aquest temps és a evitar tot tipus de lligam (efectiu, és clar) aixó és perillòs, has d'estar molt preparat, molt b amb tu mateix i tenir l'esquena molt ample. Jo ara només busco amics i si passa alguna cosa més doncs mira, no fa mal a ningú. De moment aquets amics hi són, xo arribar un moment q aquets amics troben altres amigues o altres lligams i llavors quants els necessites ja no hi són, és normal, tu ho has escollit, tu ho has volgut, xo ara toca asomir-ho (mmmm, complicat).
Jo fins ara me recolzat molt amb els meus pares, xo avui he aprés q ja toca caminar sol, q si no camines no pots caure.
X aquest motiu he tingut la necessitat d'escriure aquest bloc (la 1era vegada q ho faig), x dir q a partir d'ara estaré sola, apendre a estar sola, apendre a no dependre de ningú, xq ningú hi és x sempre i en camvi tu si.
Ho dedico a tots aquells q estem sols.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Joan29 |
T'entenc
Wednesday, August 13th 2008, 9:12 PM
Hola Lippia, entenc molt bé el que dius. Que aquests que hi son trobin altres amigues es normal com dius tu. Però aixo no vol dir que t'abandonin ni molt menys, mentre ells no tinguin un lligam mes gran que el teu, seguiran amb tu. Si tens una bona amistat amb ells, ells tambe la tenen amb tu. Si parles amb ells i els explikes les teves coses, no creus que ells tambe voldran explikartu a tu?
Ara mateix per exemple, jo tinc la necessitat d'explikar un assumpte bastant important a algu. No creus que a qui primer ho explikaria seria a algu que ja m'ha donat el seu vot de confiança?
Per altra banda, tens moltissima rao en lo de viure sola. Viure sol i aprendre a conviure amb la soletat, et fa fort, i crec que es una etapa mes a la vida.
T'aprecio moltissim Lippia, endavant!
|
|
Marc_bcn |
c'est la vie
Wednesday, August 13th 2008, 4:40 PM
Holaaa
Despres d'haver llegit la teva narració, realment un es queda pensant basatant en la vida d'un mateix. I els que estem sols, d'alguna manera valorem ems cada moment i intant que vivim, i certament aixos ens fa enfortin personalment.
Jo penso, que el que li pasa a cada persona a la vida, tant bo com dolent, és per algo o es causa d'una consequencia que ha de venir. Res, succeix perque sí. I el temps que estem sols, que hem de viure sols, es perque en un futur deixara de ser aixis, i en akest temps de transisio ens hem nat preparant per compartir totes akestes experiencies que hem apres.
Bé, resumint. amunt els anims i carpe diem. La vida es una bona mestre.
Petons Bunica. Ets un encant de persona, en serio
Marc
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
