| |
12. LA Salle Bonanova
 dimecres 13/agost/2008 - 09:45  473  0
Abans d'entrar intern a La Salle
els meus pares m'havien fet anar
a un fotimer d'escoles.
Al meu pare cap no li acabava d'agradar,
cap no tenia prou categoria pel seu fill,
al que, a més, calia allunyar-lo
de la misèria i males companyies del Raval.
Finalment l'escola triada fou La Salle Bonanova.
El meu pare havia estat intern a la Salle de Manlleu
i jo seria l'unic intern barcelonÃ
a la Salle Bonanova (ja he dit abans
que es tractava d'allunyar-me
dels meus amics del carrer).
A la Salle m'hi vaig tirar 10 anys intern.
Els meus pares em venien a buscar
el dissabte a la tarda
i em tornaven a l'escola el diumenge.
O sigui que durant molts mesos de molts anys
només dormia a casa una nit a la setmana.
Per això crec que sóc més fruit de La Salle
que no pas de casa meva.
Mai no vaig ser un bon estudiant.
A partir de quart de bà sica
vaig començar a suspendre
les assignatures de ciències
i vaig continuar suspenent
a la Facultat.
Però al setembre sempre m'en sortia:
les notes -modèstia a part-
deien: "Es intel.ligent però només estudia el que l'interesa...",
cosa que tenia el seu mèrit
perquè a vegades portava el cistell
amb sis carabasses.
Malgrat els ventallots de les notes
-que ma mare em signava
sense ensenyar-se-les al meu pare-
no tinc un mal record de l'escola.
Hi vaig fer grans amics
i els germans eren força accesibles,
malgrat que sà que recordo
a un parell de fills de puta
que em tenien mania
perquè era catalanista.
Cada vegada que torno a la Salle m'emociono.
Recorro els llocs per on solia còrrer
i em fa mal veure les coses cambiades.
L'any passat và rem retrobar-nos els de la meva promoció
i l'explosió de panxes i calbes fou espectacular
però encara tots somreiem al recordar
les peripècies de quan érem alumnes.
|
Contactes
Registra´t
