| |
capitol 1
 dimarts 30/octubre/2007 - 05:46  457  1
Per primer cop en molts anys,quasi diria que el primer,vaig formular una pregunta a un personatge en el que no podia creure i de fet segueixo sense creure-hi,però ho vaig fer-deu meu on sóc?-i aquesta pregunta,si algun esser llunyà o proper me l’hagues contestat,encara que la resposta fos increiblement perjudicial per mi hagues tingut la satisfacció més gran de la meva vida(també era fà cil)però no va contestar ningú.Els fets com a tal,senzills o complicats,son fets,però el que a mi em pasava,no eren fets,eren salts,salts en el temps en les epoques en les vides,no hi havia llei temporal,ni per quants segons,hores o dies podia estar en un lloc o en un altre,a més sense donar la veu d’alarma enlloc,coi,no era estrany per ningu quan tots ho eren per mi.Tot va ocorrer sense més,el primer cop que vaig canviar d’espai temps estaba dinant a casa,pensant en el que m’havia succeït el dia abans amb el cel i l’arc de st.marti,i tot d’una em vaig trobar assegut en una taula,de la qual vaig poder observar un caire tipicament arab,que coi i feia jo alla,i perque entenia tant bé el que em deien els altres comensals,si no els havia vist en la vida,suposo que s’em va notar la suor freda que em gotejaba per el front i el meu innevitable neguiteig,els embarbussaments amb els quals contestaba les inoportunes preguntes de la persona que tenia al davant,per tot aixó suposo que em van tallar el coll en aquell instant o per que ja ho tenien decidit abans no ho sé,però la sensacio que vaig tenir va ser terrible,vaig notar el gust de la meva propia sang brotant de la meva gola i la rialla més freda es va acostar a la meva orella per dir-me,t’esperavem,fins aviat.
|
Contactes
Registra´t
