|
Feia 10 anys que no feua guà rdia de detinguts
divendres 8/agost/2008 - 08:33 424 0
Feua 10 anys que no feia una guardia de detinguts.
M'havia esborrat del torn d'ofici
quan es van començar vendre pissos com a xurros
i les comissions que es cobraven eren altÃssimes.
Però ara ha arribat el moment de les vaques magres,
els bancs han tancat l'aixeta dels crédits
i no es ven ni un maó
( tothom nota la crisi, des de els apis
fins a les dones de la vida:
aixà són les lleis d'aquesta selva
que anomem lliure mercat).
Tinc dos detinguts.
El primer és a la comissaria de Nou Barris.
Es un bolivià d'uns 30 anys
que ha subarrendat una cambra del pis que es arrendatari
a un mnatrimoni equatoriÃ
i, per un problema de faldilles i diners,
la cosa ha acabat com el rosari de l'aurora.
El meu client sembla pulcre i educat.
Al parlar té una retirada a Mario Vargas Llosa
que es el meu escriptor iberoamèricà preferit
malgrat que sigui tan anticatalanista.
El meu cluent nega haver fet cao estropici
i diu que tota la culpa és de l'equatorià i la seva dona.
Veug que en 10 anys no han canviat les coses
i els detinguts no tenen la culpa de res.
El segon és a la comissaria de Les Corts.
Es un à rab de Bagdad
que sembla un Quixot amb trenta anys menys.
No vol declarar davant la polcia
perquè diu que no entén el castellÃ
i que només parlarà davant del jutge.
L'endemà torno als jutjat de guà rdia
despres de 10 anys
i baixo als calabossos.
Recordo que la primera vegada que ho vaig fer,
potser fa quinze anys,
em va impresionar molt la pudor
i les pintes dels detinguts.
Ara ja no m'impresiona quasi res
u fins i tot diria que la garjola no fa tanta pudor,
des de que els mossos s'ocupen d'aquesta feina.
Acusen al meu client d'haver entretingut un parell de germanes
mentre un altra punxava la roda del cotxe
i els hi robava tot el que hi havia al seient del darrera:
600 € si fa no fa.
No van pescar-lo in fraganti
si no que les denunciants el van assenyalar
en una roda de reconeixement.
El jutge, que s'assembla moltÃssim a Schubert amb cabells blancs,
no te ganes de fer gaires preguntes.
Jo, tampoc.
Signem la declaració.
Quedarà en llibertat i ja ens avisaran el dia del judici.
Torno caminant des dels jutjats a casa.
Travesso el barri de La Ribera, el Gòtic i el Raval
i torno a mirar Barcelona com la devia mirar fa 10 anys,
com si el camà caminat es poguès descaminar
i com si l'esser un tasta-olletes fos el que definÃs la meva vida.
|