| |
TEMPS MORT
 dijous 7/agost/2008 - 11:39  399  0
Ha sigut un dia extrany. Estàs estirada amb mi.
Casi puc escoltar el mar com creix de la sang en la teva pell
i desitjo q t'ompli les mans de lleons.
Després apagues la llum.
La nit salta com un peix del teu cor al meu.
I en realitat hi ha alguna cosa.
No sé qué és, però està aquí.
De cop i volta em dic algo:
Cada home porta una pala per cabar el seu propi infern.
Em pregunto què he vist,
on estava,
la raó; imagino
La tarda sencera: el bar aprop de l'autopista,
la ciutat, sota la pluja igual q un barco enfonsat,
i hi ha algo q et vaig dir
hi ha algo q em vas dir:
SI NO SAPS PERQUÈ HO HAS FET, MAI SABRÀS PQ HA PASSAT.
|
Contactes
Registra´t
