| |
reflexions a l'estiu
 dimarts 5/agost/2008 - 01:28  498  5
m'han enviat aquest mail, per desitjar-me bones vacances, suposo que sera un mail standar, pero m'ha fet pensar algunes coses, que en fons ja sé pero val la pena recordarles.
Algunes vegades les persones arriben a les nostres vides i ràpidament ens adonem que això passa perquè ha de ser així i servir algun propòsit, una lliçó? Per descobrir qui som en realitat? Per ensenyar-nos el que volem arribar?…
No saps qui són aquestes persones, però quan fixes els teus ulls en ells, comprens que ells afectaran a la teva vida de manera profunda.
Alguns cops et passen coses que et semblen, doloroses, horribles, injustes…però en realitat entens que si no superen aquestes coses mai hauries realitzat el teu potencial, la teva força o el poder del teu cor.
Tot passa per una raó? Res succeeix per casualitat o per la sort, enfermetats, ferides, l’amor, moments perduts de grandesa o de pures tonteries, tot passa per provar els límits de la teva ànima..
Sense aquestes petites proves la vida potser seria com una carretera recentment pavimentada, suau i llisa. Una carretera directe, sense rumb a cap lloc, plana, còmode i segura, sense raó..
La gent que coneixes afecta a la teva vida. Les caigudes i els triomfs que experimentes creen la persona que ets. Encara es pot aprendre de les males experiències, potser siguin les més significatives en les nostres vides.
Si algú et fereix, o sents que et traiciona o trenca el teu cor, dona-li les gràcies perquè t’ha ensenyat la importància del perdó, la confiança i anar més amb compte a qui li obres el teu cor.
Si algú t’estima, estima’ls a ells, no perquè ells ho fan, si no perquè t’estan ensenyant a estimar i a obrir el teu cor i els teus ulls davant les coses petites de la vida.
Fes que cada dia compti i aprecia cada moment, ademés d’aprendre el que has d’aprendre d’aquest moment.
Estableix una conversa amb gent amb qui no has dialogat mai i escolta’ls i presta atenció. Permetre’t enamorar-te, alliberar-te i posar la vista en un lloc ben alt. Creu amb tu mateix, crea la teva pròpia vida, troba-la i després viu-la…
Sempre pots trobar persones que tinguin un estil de vida diferent, en el fons potser intrínsec, poc alliberador, com si fessin servir titelles sense voler, a benefici potser del pròpi ego sensible que algun dia els hi van llastimar fortament…Sense voler solen crear un espai intocable per no enfrentar-se als seus pròpis fantasmes..per una por que no veuen, i que els obliga a situacions més còmodes i sense risc emocional.
No els deixis, respecta’ls, i estima’ls..
Miro el meu passat avui, i m’emociona recordar la gent estimada que ja no puc abraçar estigueu on estigueu..
Cuideu-vos, cuideu el que teniu i el que coneixereu pel camí… perquè potser som aquelles petjades que deixem en ells.
una abracada
|
| |
|
Contactes
Registra´t
