| |
ELS EXCURSIONISTES (Dedicat als excursionistes del xat)
 dissabte 2/agost/2008 - 09:33  1535  2
Aquest es un monòleg de l'andreu Buenafuente, emès per TV el dia 15 d'agost del 2000. I publicat en el llibre "Allò que dèiem". Ahir a la nit abans de dormir, l'estava llegint i em va fer gràcia. Apali, dedicat a tots excursionistes xaterus!!!
Els excursionistes:
Jo no ho he entès mai, però hi ha molta gent que aprofita l'estiu per fer excusions a peu. I els dies de festa com avui, encara més. És aquella gent que diu: - va, que estirarem les cames. - estirar les cames, un concepte que no he entès mai: com si fóssim tots Galindos. - Que ens passem tot l'any a l'oficina...I què? Jo em passo tot l'any a l'oficina per no estirar les cames, i crec que ja tinc les cames prou estirades. Però la gent no! Uns estragos! - Respirarem aire lliure! Clar, no hi ha aire a Collserola? Puges, respires i t'en vas. No, has de fer trenta-quatre quilòmetres.
El primer sacrifici d'una excursió és aixecar-se del llit. Cosa que a alguns ens costa més o menys, depèn també de com hi has anat al llit. Hi ha malalts de matinar. El típic que ja es posa el despertador a quarts de cinc: - Corre, corre, que l'excursió és a les set!!- Encara és de nit, i ja el tens davant de casa, amb les xiruques i els pantalons curts. - Vaaa, que marxeeeem! - Amb una veu que dius com té aquesta veu aquest home a aquesta hora? I com més trigues tu, més e sva emprenyant ell. El tio a baix, esperant. Apareixes a les sis, i el paio: - És que a aquesta hora, ja no sé que anem a fer.- Cony, que han tancat la muntanya o què passa? A les sis! - Arribarem a les set i tot el bosc ple- Si home, hi fan un concert, allí!!! Però si ni el Willy Fogg va matinar tant per fer la volta al món! El Willy Fogg es va aixecar i va dir: - Tranquils. (en anglès) - Trenquils.
I en ruta, els que no estem acostumats a caminar, com jo, ens ho passem fatal. Cada quilòmetre que camines, tot et pesa un quilo més. Per tant al cap de deu quilòmetres, mires les cames. Si pots perquè el cap ja no t'hi arriba; si t'hi arribés, dius: - Hosti, ja no són cames, són les torres Mapfre-. De sòlides, perquè hi tens la sang coagulada. I a la cama esquerra hi tens tants mosquits i papallones que penses: - Mira, a l'hotel Arts tenen ple!
I sues, i sues...Molt, molt. No pares de suar. A mi em sua tot...caminant! En sèrio. La gent em diu: - Emocionant el paisatge eh?-. I jo: - Si no ploro, es que em suen els ulls!-. Lo bo que té suar és que al final, de tant suar, ja no sues. Sembla una tonteria, però proveu-ho. Hi ha un moment que el cos ja està deshidratat. I el poro està dient - què, què?, i la suor: S'ha acabat no hi ha res més. I el poro: Fote-li fote-li! - No es que ja no en queda. Vale ja ho has suat tot. Això és abans de morir.
Sempre hi ha però, a les excursions, aquell senyor gran pinxo, que està flamenc, tipo Espinàs, amb tot el carinyo pel senyor Espinàs, que va amb aquella vara, pim pam, pim pam, pentinat com si sortís de casa fa un moment, unes deu hores i t'avança: - Va, que ja es veu l'ermita! - L'ermita? L'ermita no, ja ja fa dues hores que veig a Déu, escolta! - Està dalt d'aquella carenaaa, som-hi noi!-. I tu collons, la carena. Arribes i se't noten les pulsacions fins a les ungles! Tot t'està bombejant, tot, tot. Haurien de fer motxelles que portéssin, no botiquin, no: UVI mòbil.
Després, el dinar. - Va, parem per dinar-. I tu - menys mal, parem per dinar!. Que hi ha per dinar? Aquells bocates que no són de pa, són de xiclet Cheiw - ¡Tenia que ser Cheiw junior!-. Aquell pa no el tritura ni Tiburón 3, que ja tenia els queixals una mica corcats després de tants anys. No tenen gust de res! Sempre hi ha el típic que diu: - Donc jo me n'he menjat un de formatge, i ben bo que era-. - Tu t'has fotut la teva propia sabata-. I del cansament no se n'ha ni adonat, m'entens? I allò que pensaves que eren calamars eren els teus dits, home. Així moren els contorsionistes, menjant-se el seu propi peu. I la beguda, que ja recorda la nevera amb nostàlgia, com una cosa del passat. Alguns diuen: jo prenc cervesa perquè té poc grau. Poc grau? Però si està a 80 graus de temperatura! Ja no és cervesa, és pipí! No és que estigui calenta, és que no se la beuria ni Sant Miquel!
Hi ha qui porta la cantimplora: va molt apanyat, i l'omple de gasosa i vi, o fanta de taronja. Això és molt bonic. Clar, quan surts de casa està fresqueta. Però el problema és que fa un any que no deies servir la cantimplora, i tot agafa aquell regust, que sembla que et beguis el líquid de frens del cotxe. Dius: - Estic bevent plàstic, el poliotilè se m'està fotent a dins. La fanta ha desaparegut.
Això si: a mi els que m'agraden són els enrotllats, aquells que per amanitzar l'excursió canten. Quins grans temes musicals ha donat el món de l'excursionisme català! Aquell tan bonic a capella de: "Som gent pacífica i no ens agrada cridar". Es veu que la broma està en que cada vegada crides més fort, més fort...Jo quan em ve un grup així, sempre penso: "Som gent psicòpata, i no ens agraden els quecos!". Però clar, no ho pots cantar.
O aquella altra: "Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre, baixarem a la vall quan es faci fooooosc..." Aquesta la canta molt el president de la Generalitat. Quan va pujar a l'Aneto, cantava: " Pujarem dalt dels cims amb el telèfon mòbil, convocarem eleccions quan e faci fooooosc..."
Jo encara proposaria una altra versió d'aquest tema: "Pujarem dalt dels cims amb el Seat Panda, baixarem a la Vall per la Nacional Doooooos..."
Si és així i algun dia es pot pujar fins dalt de la muntanya en cotxe, aquell dia em faré excursionista.
Gracies per haber-ho llegit tot, xateruuuuus. Muakis per tots!!
|
Contactes
Registra´t
