| |
LA MANIFESTACIÓ DE LA DIADA? UN AQUELARRE, TIU!
 dimecres 12/setembre/2018 - 07:49  1261  0
Com era previsible, tothom ha encertat amb els seus pronòstics pel que fa a la manifestació de la Diada. La manifestació ha anat entre malament i fatal per als que ja deien que aniria malament i fatal i la manifestació ha anat entre sensacional i millor impossible per als que ja deien que aniria entre sensacional i millor impossible. És un goig viure en un país on, amb independència del que passi en la realitat real de les coses, tothom l'encerta. A més, tothom està content del que ha passat amb independència del que en realitat hagi passat. Som súper guais.
Jo, ja em perdonaran, tinc una font que per a mi és irrebatible. Ja sé que és poc científica, però és que jo sempre he estat més escèptic amb les ciències que amb les lletres i ja no diguem amb la tècnica, de la que no me'n refio ni un pèl. Aquesta font irrebatible és la meva dona que, efectivament, és independentista, però, també efectivament, no té gens d'interès a enganyar-me, si més no en això. Així que enguany, que jo no he pogut anar a la manifestació perquè tinc el peu lesionat, donaré per bo el criteri de la meva dona: hi havia moltíssima gent, com l'any passat o l'anterior. Només que, en manifestar-se, la gent feia cara de pomes agres en comptes d'estar contenta.
A l'article d'ahir, relativitzava la importància de les manifestacions i altres coses que hem fet fins ara. En contestar-me, els amics m'han vingut a dir que m'estic tornant un vell rondinaire (tenen raó: la meva vocació actual és esdevenir un calc de l'avi de la Heidi), però que si no hagués estat lesionat hi hauria anat: sí. I que, si cal, tornaré a anar-hi: sí. Per què ens hem de fer trampes al solitari? Però a rondinar, hi tinc tot el dret del món!
Ara, un d'aquests amics contestataris em deia quelcom més profund que vull explicitar aquí perquè em sembla important. El que jo vaig dir és que, si fem el mateix que hem fet fins ara, tindrem els mateixos resultats que hem tingut fins ara. El matís important és que, efectivament, haurem de fer algunes coses noves que no hem fet; però, i aquí ve l'aportació important, hi ha coses que hem fet que haurem de continuar fent, com per exemple grans manifestacions. Perquè canviar coses no vol dir canviar-ho tot, sinó només el que calgui. Probablement això és molt més científic, si és que es tracta de ser científic, que el que vaig dir.
La meva dona m'ha dit que la Diada ha anat molt bé. Ha tornat a casa contenta i optimista. No sempre ha estat així. A partir d'aquesta constatació el ball de xifres que em donin els uns i els altres m'és absolutament indiferent: confio en ella. I ara a canviar el que calgui canviar, que això ja fa massa temps que dura.
Hi ha, però, un expert en imbecil·litats que opina que la gran manifestació de la Diada ha estat un gran Aquelarre. Aquest obtús ha dit bruixa a la meva dona i a totes les dones que allà es manifestaven i això és imperdonable. Diu que vol ser president d'espanya, quan no té nivell ni per a ser president d'escala. La convertiria en una olla de grills, el milhomes.
|
Contactes
Registra´t
