| |
Capítol 1
 divendres 26/octubre/2007 - 03:59  351  0
Capítol 1.
Els ulls de la Magda eren d’aigua, i el seu somriure desprenia una estranya llum. Era com si de sobte m’hagués estat observant tota la vida des d’un racó de l’horitzó.
Ningú m’esperava a casa. De fet la Bruna feia poc que havia marxat per una oportunitat laboral a Anglaterra. De seguida vaig entendre que era el millor per ella, jo mai li vaig preguntar si tornaria, i ella mai va preguntar si vindria jo, així que com una espelma es van fondre els anys de silenci instaurat i la il·lusió primera. buit de dins els dies em passaven dins del mateix cercle viciós, sense res que explicar a ningú només a mi mateix mentre les passes recorrien la ciutat, en un estrany parèntesi dins d’una vida estancada, dins dels moviments calculats i previsibles de la quotidianitat.
9:35. Diumenge 28 d’octubre.
( )
El dietari com sempre es en blanc sempre hi poso el nom i la data a la primera pagina, després m’adono que no tinc absolutament res que escriure-hi, tan sols parèntesis per si em surt algun compromís.
No tinc percepció de temporalitat, no se quant de temps ha passat, ni on soc, només que ara duc una roba estranya i m’envaeix una sensació de calma.
Pots dir-me on sóc?. ..
|
Contactes
Registra´t
