| |
El món en bocins...
 dijous 31/juliol/2008 - 07:10  2771  0
Si fa uns dies em va venir a veure la Felicitat, aquesta nit és el torn de la Tristesa. Estranyes companyes incompatibles entre elles però molt presents en la meva vida. Ambdues es van alternant per fer-me companyia, tot i que cap es queda massa temps al meu costat, temoroses de fer-me massa feliç o potser massa desgraciat.
Aquesta nit la Tristesa m'ha mostrat un món... un món que s'ha trencat en milers de bocins petits, petits. Cada un d'ells guarda instants de la meva vida... com peces d'un puzle que, un cop fet i acabat, el millor que es pot fer és destruir-lo i començar de nou. Amb la diferència que aquest puzle pot refer-se de mil maneres diferents. I ara que s'ha desmuntat, només em queda recollir totes les peces, des del tros més petit al més gran, i començar de nou per veure quin nou món m'espera.
I amb la promesa d'una nit plena de pena i llàgrimes no em queda més que acomiadar-me d'aquest dia trist i cruel que avui ha enfonsat un ganivet al meu cor. Però marxo a dormir amb una altra promesa... la de que demà el Sol sortirà per eixugar-me les llàgrimes, em donarà forces per curar ferides i poder-me aixecar per continuar el meu camí.
Nanit món cruel, vaig a seguir recollint els bocinets que encara queden al terra...
|
Contactes
Registra´t
