| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de egea
|
|
| |
Rebaixes
 dilluns 5/març/2018 - 12:44  1869  2
Dissabte vaig anar a fer un volt a la botiga al carrer en una turÃstica població de la Costa Brava. Eren els últims sospirs abans que s'acabessin les rebaixes i, com no, calia aprofitar-ho. Em vaig firar. Vaig trobar una bossa de ma monÃssima ( que passarà a engrossir la meva llista de bosses de ma monÃssimes ), una samarreta amb uns quants lluentons ( per no passar desapercebuda ) i uns pantalons negres bà sics ( d'aquells que duren i duren i que van bé amb gairebé tot).
Vaig arribar a casa ben satisfeta. En total m'havia estalviat una mica més de cent euros amb els descomptes que m'havien fet. El parell d'hores i escaig que havia dedicat a voltar havien donat el seu fruit. Vaig treure els trofeus de les bosses, tornant-me'ls a mirar de dalt a baix, no fos cas que se m'hagués colat alguna tara. I, quan va estar mirat i remirat, aleshores vaig decidir treure les etiquetes. La de la samarreta venia amb una bosseta de lluentons de recanvi, que vaig endreçar en una capsa plena de moltes altres bossetes amb recanvis que mai he fet servir. Si ho penso fredament, tampoc em dedicaria a anar cosint o enganxant un possible lluentó perdut. Però, mai se sap...
Vaig entaforar ( aquesta és la paraula ) la bossa entre totes les altres. De color no en tenia cap igual i el tamany també m'aniria perfecte per a guardar-hi quasi totes les coses que altres vegades havia de deixar perquè no m'hi cabien. Tal vegada m'hauria hagut de comprar la motxilla que també m'agradava, en lloc de la bossa de ma. O totes dues! Amb el que m'havia estalviat, també hauria entrat en el pressupost. Però bé, aixà no vaig tan carregada i no m'acaba fent mal l'espatlla.
La samarreta la vaig col.locar ben plegadeta sobre dues més que també tinc per estrenar ( estic esperant el moment oportú ).
I els pantalons... Ara fa encara fred per portar-los. És que són força prims i jo sòc fredolica de mena.
Total, que aquesta caçadora d'ofertes potser s'hauria pogut estalviar molt més si no hagués comprat res que no hagués necessitat realment. I ara començaria la part on em començo a adonar que sóc malgastadora, superficial, egocèntrica...Però aquesta part ja us la estalvio.
;)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rcv6589 |
A la recerca del temps perdut
Tuesday, April 17th 2018, 4:30 AM
M'ha agradat el teu article, per que si en un principi semblava com si expliquessis una vivència comuna de qualsevol dissabte de l'any que dediques a fer les compres de la setmana per que no tens cap altre dia, s'acaba convertint en un escrit d'autocrìtica d'accions i decisions que has pres en un dia. No escric des de la vessant del consol , només escric per que he vist com la descripció d¡una activitat superficial i comuna a molts dies de l'any de molta gent s'acaba convertint en un escrit de reflexió i profundització de l'ésser humà . Ho expliques molt bé i acabes amb una conclusió que no sé si és encertada o no, però que jo trobo que tant la teva activitat compradora com la teva reacció als fets sòn encertades. Diras que soc contradictori , i ho soc, com qualsevol ésser humà . Jo potser m'hauria gastat els diners en un restaurant , passant una vetllada amb els amics i menjant i vevent una mica massa , i l'endemà dient-me que si no hi hagués anat m'hagués estalviat diners , temps i maldecaps, tot i la trobada amb els amics , etc,. Penso que tu vas fer el mateix , i que és una de les moltes maneres que tenim la gent de comunicar-nos, relacionar-nos, distreure-ns i tantes altres coses i que totes aquestes accions són pròpies de l'ésser humà i que ens ha fet evolucionar.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
