| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Persi
|
|
| |
ANNA GABRIEL EXILADA A SUÏSSA-
 dimecres 28/febrer/2018 - 11:29  1212  3
Vull excusar-me amb els meus lectors per una cosa que no he fet, però que he estat a punt de fer. Parlar del canvi de look de l’Anna Gabriel a Suïssa. No ho he fet exactament per no ser políticament correcte – visc en un entorn femení i ara que les dones poden opinar que els homes estem bons, es veu que ha esdevingut un pecat que nosaltres ho continuem fent -, sinó per ser políticament frívol en un moment en que la frivolitat està de més. Quan retornem a una certa normalitat democràtica, quan ja no tinguem ni exilats, ni empresonats, ni processats per reclamar els drets a dels catalans a autodeterminar-nos, ja faré articles més o menys provocatius amb les nostres polítiques. Ara no sembla que sigui el millor moment per jugar.
I el que vull dir és molt simple: estic content de que l’Anna Gabriel sigui a l’exili i a la presó. I ho estic per tres motius: el primer perquè la presó és el pitjor lloc on un estat que no practica la tortura i la pena de mort pot enviar als seus ciutadans i, per tant, no m’agrada que una política honesta i valenta sigui a la presó per haver defensat les seves idees i haver estat coherent amb el que va prometre.
En segon lloc, perquè una vegada proclamada la República Catalana no acabo d’entendre què coi hi van a fer els polítics independentistes als tribunals espanyols i encara menys si aquests tribunals són a fora del territori català. Ens creiem la independència o no ens la creiem ? Si ens la creiem per què anem a declarar per processos oberts pels espanyols a espanya ? No té cap sentit. I te tota la lògica del món que els espanyols prenguin com ostatges als nostres dirigents que s’hi presentin. Si no entenen això és que no entenen que estem en guerra i si no entenen que estem en guerra els nostres dirigents tenen un problema enorme.
En tercer lloc, perquè pels catalans internacionalitzar el nostre problema és bàsic i estic segur que l’Anna Gabriel, en aquest àmbit, farà una feina enorme. Els activistes antisistèmics estan acostumats a treballar sense defallir en les condicions més adverses i a Suïssa estant Anna Gabriel pot esdevenir un mal de cap permanent pels espanyols.
Ser a l’exili – com ha recordat la mateixa Anna Gabriel – és tot el contrari d’anar de viatge. Els opressors t’obliguen a marxar deixant els que estimes, el teu país i el que ha estat la teva vida enrere. Només cal recordar aquells tristíssims versos de Joan Olivé a “Corrandes de l’exili”, escrites quan els pares dels actuals dirigents de l’oligarquia espanyola van implantar la dictadura en la que encara vivim:
“Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena...
...A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida....
...Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.”
Només que nosaltres no hem perdut aquesta guerra ni la perdrem. No ens hem rendit, ni ens rendirem. I l’estat neofranquista espanyol cada vegada serà més fluix per aguantar els embats de la democràcia.
Anna Gabriel, estem amb tu, endavant!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
