| |
MIREIA BOYA, ETS UNA GRAN LLUITADORA. MOLTES GRÀCIES EN NOM DE L'ARAN I DE CATALUNYA
 divendres 23/febrer/2018 - 03:35  1157  0
Abans de començar a fer una apologia del gest valent que tingué fa uns dies Mireia Boya davant el Tribunal Inquisitisorial espanyol potser s’hauria de recordar una cosa importantíssima: la Mireia és aranesa. De Lés.
I no només aranesa i de Lés, sinó que la seva mare, Maria Pilar Busquets, fou una gran lluitadora a favor de la identitat aranesa i la primera persona que va utilitzar l’aranès al Parlament de Catalunya, sent diputada de CiU. Ho dic perquè, estrictament parlant, la Mireia – tampoc no és casual aquest nom: “Mireia” de Frederic Mistral és l’obra més important d’aquest autor occità que va aconseguir el Nobel i fou un exemple per a molts escriptors de la Renaixença catalana- estrictament parlant, dic, la Mireia no és catalana sinó que és aranesa, és a dir, occitana. Per això ella a Preguntes Freqüents va parlar una estona de l’occità: l’ha mamat a casa i és occitana de nació.
Aquesta introducció em sembla pertinent perquè considero que si bé és injust com ens tracta espanya, el tracte que està rebent l’Aran encara és pitjor. És cert que amb el túnel i les pistes els hi ha caigut els diners a cabassos i que una comarca que havia estat més aviat pobra, avui és una de les més riques de Catalunya, però ho és a força de perdre la seva identitat. Avui a Vielha tens molta feina per sentir algú parlar en aranès. I encara tens més feina per veure rètols en aranès. L’immigració castellano i catalno parlant ha estat molt important i l’aranès, que gràcies a l’aillament de l’Aran, s’havia mantingut ferm, avui està en perill i els catalans hauríem de fer tot el que estigués al nostre abast per a enfortir-lo.
Dit tot l’anterior – que jo crec que és molt important – li hem de dir a la Mireia Boya que, de tots els nostres representants polítics que han hagut d’acudir als tribunals espanyols – que jo no acabo d’entendre perquè hi acudim, si ja no som espanya – la seva ha sigut l’actuació més digna. Fins ara la més digna també havia estat de membres de la CUP que s’havien fet detenir i no havien declarat davant els tribunals enemics. La Mireia no s’ha fet detenir, però s’ha ratificat en tot el que va fer en l’anterior legislatura al Parlament. No s’ha baixat les calces davant els magistrats espanyols, no ha renegat de la seva manera de pensar, ni de la seva manera de fer i, per tant, amb la seva dignitat i la seva valentia, ens ha fet sentir dignes i valents, de la mateixa manera que altres, amb la seva covardia – comprensible, però covardia al cab i a la fi – ens fan sentir covards i indignes, tot i que sigui per a defensar-se del monstre espanyol que vol devorar-nos.
La independència no serà fàcil però serà. Trigarà més o trigarà menys, però arribarà. Els fills dels catalans que avui se senten tant espanyols no se’n sentiran perquè espanya no haurà deixat de maltractar-los. I probablement els seus pares, que avui se senten catalans de segona, tard o d’hora s’adonaran que són espanyols de quarta i llavors la independència serà imparable. Però llavors i ara i sempre ens caldran líders valents i dignes, capaços de suportar els embats de l’enemic per bèsties que siguin. I ves per on aquesta aranesa és possible que estigui cridada a dirigir a tots els catalans.
|
Contactes
Registra´t
