A mesura que poso anys i capes de greix es veu que se m'aprima la memòria. Em sembla just.
Tinc, però, el vici d'anar deixant anotacions a les moltes llibretes que enceto i que em duren tan poc com l'empenta que m'empeny a comprar-les.
Arriba però el dia que n'obro alguna i em regala una sorpresa: avui ha estat un nom empolsegat (Tempo) i la contrasenya que l'acompanya.
Entre mi que jo penso que aquest espai ja deu criar malves, però va que hi entro i resulta ser que encara existeix.
No puc resistir la temptació i em trobo escrivint aquestes paraules.
No puc dir que senti cap vibració especial ni que recuperi sensacions de quan (he vist que hi ha una llista prou llarga d'entrades) hi anava deixant petja, però sí que em fa una certa gràcia reprendre el fil d'un canemàs que em vaig entretenir a teixir anys enrere.
He escrit una dotzena de ratlles i he aconseguit no dir res de substància.
Potser això vol dir que vaig per bon camí.
O no.
Els dies a venir confirmaran l'encert o l'errada.
I si no, bona nit i tapa't.