| |
Capítol del COR... ( 1a part)
 dijous 31/juliol/2008 - 07:35  1528  2
Ens trobem en un pis de Sant Andreu. A escena veiem un personatge, un noi anomenat Jota, un jove delinqüent del barri. Esta parlant pel mòbil.
JOTA: Si perdona’m qui ets? Osti Griselda ets tu? Que voleu ara? Mira nena, jo només jugo brut. Que has parlat amb qui? Amb el Iago? A que ara viu amb vosaltres a Can Sarró? Però si cardareu el camp d’aquí 4 dies. Que vols que li demani perdó? Mira jo no soc d’aquests, bonica! Però si em va trair, bé al cap i a la fi, les joies eren per mi. Què? I tu com ho saps això, xafardera? És clar que vas escoltant per tots els racons. Els ocupes sempre esteu en tot. No, no sabia pas que la seva mare havia mort, i menys m’ho hagués pensat que atracant una casa. Bé, mira, no et puc ajudar en aquests moments, avui mateix torno a Sant Andreu, ja que a mi ja no em busquen. Bé ho sento haig de fer coses. Adéu neni.
Jota desapareix d’escena. Ara ens trobem a Can Sarró.
GRISELDA: Aix Jota, si canviesis una mica... ( mirant-se el mòvil)
ELI: Que parlant sola Griselda?
GRISELDA: No, estava parlant amb... la meva mare.
ELI: És clar, i per això estaves tant vermella. Va Griselda amb qui parlaves, amb un xicot especial?
GRISELDA: No, un amic simplement.
ELI: Algo més que un amic... va tia no siguis tonta, explicam-ho. Jo vaig ser la primera en explicar-te lo de l’Ivan.
GRISELDA: Mira Eli perquè ets tu...
IAGO: Ei noies, on coloco aquestes pintures que m’acaba de donar la Sandra?
SANDRA: Iago allà a dins del traster.
IAGO: D’acord Sandra.
Mirades còmplices entre Eli i Griselda.
GRISELDA: Bé jo haig d’organitzar coses, per aquesta tarda a la Festa. Ens veiem ara Eli.
IAGO: Espera Griselda, que t’acompanyo que haig d’anar a veure al Max.
GRISELDA. Adeu noies.
SANDRA: Adeu Griselda, ah digali al Ros que soc aquí plis! Fins ara!
Es fa fosc, canvi d’escenari. Ens trobem al carrer. Trobem al Jota, caminant poc a poc.
Es para, es treu les ulleres de sol, mira i somrient diu.
JOTA: Ja torno a ser a casa.
Pel costat passa l’Ivan tot precipitat. Es gira i el mira.
IVAN: Perdona tu ets en Jota?
JOTA: Si... perquè ho pregunta?
IVAN: Soc l’Ivan Crespo.
JOTA: Ah, el de la inmobiliària que vol fer fora els de Can Sarró?
IVAN: Aquest mateix, però m’agradaria que em fessis un favor dels teus. Jo, no vull fer fora a ningú de Can Sarró, la Eli m’ha fet adonar que tot i que he comès moltes errades en la meva vida, no vull cometre’n cap més. M’estimo a la Eli... i és per això que vull que facis el possible per matar el meu company de la inmobiliària, que es vol quedar amb tota la pasta.
JOTA: Ho sento Ivan, però jo ja no faig aquesta mena de feines... Jo també...
IVAN: Ni per 6000 euros?
JOTA: D’acord de que es tracta?
Se sent música d’intriga. L’Ivan li explica al Jota en que consisteix. El Jota amb cara de dolent, s’endú a l’Ivan fora d’escena, tot caminant pel carrer. Tornem a estar a Can Sarró. En escena el Max, la Griselda, en Iago i el Ros.
IAGO: Ei, Ros, la Sandra ens ha dit a la Griselda i a mi que estava a la sala gran, amb la teva germana acabant de preparar no se que.
ROS: D’acord merci Iago. Ara m’hi vaig.
GRISELDA: Afanya’t, que si no se’t posarà rabiosa ( riu)
ROS: Tranquila Griselda, sinó la mossego jo! (riu)
GRISELDA: Adeu guapo!
MAX i IAGO: Adeu fins després.
Griselda una mica apartada d’en Max i en Iago escolta els seves converses.
IAGO: Estàs bé Max, carinyu? Et veig com molt pàlid, molt nerviós, que t’en passa alguna?
MAX: No, tranquil estic bé carinyu.
IAGO: De debó Max, vols que t’acompanyi al metge? No fas molt bona cara. Griselda tu no el trobes molt demacrat? Vine que tu saps primers auxilis.
GRISELDA: És cert Max, que et passa?
MAX: Res de debó.
GRISELDA: Va Max, que ens coneixem desde fa molts anys tu i jo, i se que n’estàs amagant alguna. Que passa?
MAX: Es que no us agradara molt, però bueno. Fa un parell d’hores passejan per el costat del Peris he vist passar el Jota.
IAGO: (exaltat) Què? Aquest tio s’ha trastocat! Com és que es digna a tornar aquí després de tot el que m’ha fet! Es que li partiré la cara si es digne a veure’m!
GRISELDA: Tranquil Iago, potser el Jota ve amb so de pau!
IAGO: Si clar, ara s’ha tornat una monja de clausura no et fot.
MAX: Ei, calma carinyo, ja t’havia dit que no t’agradaria la noticia. Ara calma’t anem al saló va ( Li dona un morreig allà enmig)
IAGO: Si potser es millor, fins ara!
GRISELDA: Adeu! ( Es posa nerviosa i agafa el mòvil) Agafa el mòvil burro! Jota? Si torno a ser jo la Griselda. Hem de veurens urgenment! No, no necessito res! Que t’empatolles? En Iago sap que ets aquí! No no li he dit res jo! Em vols escoltar siusplau? Ha estat el Max que t’ha vist al costat del Peris! Bueno Jota, escolta’m quedem d’aquí un quart d’hora a plaça Orfila? D’acord? Fins ara. ( penja) Bufff.
ELI: Griselda estàs bé? Amb qui parlaves?
GRISELDA: Res amb la meva mare!
ELI: D’acord doncs ràpid no facis tard i s’emprenyi, ja m’explicaràs després! Adeu guapa!
GRISELDA: Si vaig! Adeu Eli, després parlem! ( marxa)
ELI: Aquesta noia no canviarà mai!
Ens trobem a la plaça Orfila. La Griselda està esperant, una mica nerviosa. Arriba el Jota per darrere.
JOTA: Buu, ja soc aquí nena!
GRISELDA: Es pot saber on t’havies ficat, fa mitja hora que t’espero?
JOTA: Eii tranquila preciosa, estava fent negocis, però ara soc tot per tu!
GRISELDA: Mira anem cap allà a parlar que no puc tardar gaire en tornar a Can Sarró!
JOTA: Aii si que avui teniu la festa aquella rara.
GRISELDA: Bé, el que et deia, el Iago sap que estàs aquí i et vol fer una cara nova...
JOTA: Aquell paio em vol fer una cara nova, vigila que no li faci jo!
GRISELDA: Jota, t’ho dic de debó, que faig li dic que estat jo qui t’he avisat? Que faig?
JOTA: No sé maca, fes el que creguis convenient!
GRISELDA: Així no m’ajudes gens. Bé li diré que t’he trucat perquè tu ets amic del meu germà, bé eres, i que m’has dit que t’arrepenteixes.
JOTA: Bé, però si ho dius amb menys mariconeo millor!
GRISELDA: D’acord! Per cert quins assumptes eren aquells que m’has dit?
JOTA: Ah res, el Crespo m’ha encarregat que intenti matar al seu company de la inmobiliària perquè ell no ho pot fer perquè s’estima a la Eli. I gràcies a aquesta feina m’he embutxacat 6000 €!
GRISELDA: (aixecant-se del banc) Però estàs boig Jota, vols tornar a la presó? Veig que no t’has penedit de tot el que va passar no? Estàs molt malament del cap, aquí hi ha gent que t’aprecia encara que no ho sàpigues d’acord? Estàs boig! ( mig plorant)
JOTA: Eiii, maca, tranquila que no m’enxamparàn!
GRISELDA: Si és clar, també ho vas dir quan vas matar aquell guàrdia i mira on vas acabar! Bé es igual, fes el que vulguis, però amb mi no hi comptis... Només que sàpigues, que... t’estimo ( intenta fugir, el Jota l’agafa pel braç)
JOTA: Griselda, espera...
GRISELDA: Què vols? ( enfadada)
El Jota li planta un morreig a la Griselda, ella el gaudeix, fins que se n’adona i fuig corrents i plorant! Jota es queda plantat mirant-la i fent el somriure malèfic. Un altre escena, tornem a ser a Can Sarró. Trobem a la Eli, arreglant el menjador. Entra corrents la Griselda, i s’asseu al sofa i agafa el coixí.
CONTINUARÀ?
Espero que us agradi
|
Contactes
Registra´t
