| |
PRIMERA REFLEXIÓ POLÍTICA NADALENCA O LA PAUSA DE LA PAUSA.
 dimecres 27/desembre/2017 - 01:49  999  0
Abans d’entrar al la voràgine nadalenca vaig escriure un article en el que venia a dir que havíem d’aprofitar aquests dies per fer una pausa política. Els darrers mesos han estat els més intensos de llarg de la meva vida política i creia que necessitava un descans. Com que pensava també que hi havia molta gent en la meva situació vaig fer un article a favor de la pausa, del repòs i d’aprofitar les diades de Nadal per a descansar de tota la tensió que portem a acumulada i que jo crec que seguirà després de festes.
Consti que la meva recomanació no anava en el mateix sentit que aquell desafortunadíssima propaganda electoral del PP en el sentit de que si ells guanyaven les eleccions no es parlaria de política a cap festa familiar. L’anunci el feia una senyora tronada digne d’ells i de pensament neo-franquista com ells. Per què com li pot saber greu a un ciutadà parlar de política, debatre de política ? Com es pot considerar que això és dolent, quan la política – el govern de la polis, el govern de la ciutat – ha de ser cosa de tots els que la poblem? I que no em vinguin amb que la discrepància genera mala llet, tensió i agressivitat perquè no és cert. La discrepància bàsicament enriqueix, t’obliga a reflexionar, a argumentar, a replantejar-te coses. Una altra cosa és la mala educació, l’agressivitat, la desqualificació de qui no pensa com tu o l’insult. Però això no te res a veure amb la política per se. Pot passar el mateix amb el futbol posem per cas. O amb la religió. Mare de Déu Senyor si el PP hagués tret una iaia o un punk dient que aconseguirien que no es parlés de política als àpats nadalencs per tal d’evitar discussions.
En el meu cas – i en aquest sentit – els àpats estan sent força avorrits perquè tots pensem si fa no fa. Els que no han votat a la CUP, han votat al Puigdemont i els que no a ERC. La sorpresa ha estat que aquesta vegada molts dels que votaven a ERC o a la CUP han votat en Puigdemont, amb la qual cosa la conversa política als nostres dinars nadalencs semblava una tertúlia a una televisió estatal: tothom pensava si fa no fa i bàsicament ens donàvem la raó els uns als altres. Juro que m’haguès agradat que hi hagués hagut algú del PP, C’s, PSOE o dels Comuns per a que la cosa fos més entretinguda.
Em va impressionar que la majoria, sense dir-nos ho, venint de diferents cases, portéssim el llacet groc. I van tenir un sentiment de solidaritat i de ràbia pels nostres presos polítics. Són a la presó perquè van fer el que nosaltres els hi varem demanar que fessin. I si espanya tingués prou pressons i prous diners estic segur que tots nosaltres també seriem a la garjola. Jo intento tenir uns sentiments cristians i maçònics de fraternitat humana, però a vegades els espanyols m’ho posen molt difícil fins i tot el dia de Nadal. Conec en Quim Forn de fa molts anys i no conec ni l’Oriol Junqueres ni els Jordis. Sé que el Quim i l’Oriol són creients i sé que els quatre són persones extraordinàries, perquè en un temps on moltíssims polítics estan en política “para forrarse” (com ho va dir un destacadíssim membre del PP), la revolta catalana ha demostrat que a casa nostra tenim polítics d’altíssim nivell, capaç de donar-ho tot per les seves idees i amb un esperit de sacrifici difícil de trobar en el món en que vivim.
Quan ve l’hora de les nadales, jo recito de memòria un poema de Joan Salvat-Papaseit que cantava magníficament l’Ovidi Montllor i el dedico als polítics catalans empresonats i a l’exili per les seves idees i el seu patriotisme. El poema es diu:
“SAGETA DE FOC”:
Hi ha un HOME a la presó dels que avançaven.
JUNTEU-VOS,
traieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans.
PERQUÈ FACI CAMÍ.”
Els més granadets recorden la seva lluita antifranquista, les porres dels grisos i la censura i pensen que les coses en el fons no han canviat tant. Els joves es queden aclaparats davant la força corprenedora d’aquests versos flamejants i encoratjadors.
|
Contactes
Registra´t
