|
CRÒNICA D'UNA JORNADA ELECTORAL EXCEPCIONAL: 21 DE DESEMBRE DEL 2017.
divendres 22/desembre/2017 - 06:27 1015 0
El “senyor” rajoy va decidir fotre les seves mans infectades i infectadores a llocs on, segons les lleis espanyoles que ells no paren d’elogiar i de saltar-se, no podia fer-ho. Concretament a la Generalitat i al Parlament. Aplicant de manera il.legal l’article 155 de la constitució espanyola, es va saltar l’estatut d’autonomia de Catalunya – que te rang de llei orgànica, és a dir, immediatament per sota de la constitució, a la legislació espanyola – i un grapat de lleis més. Va destituir el govern legítim del país i va dissoldre el Parlament sense poder-ho fer legalment. Abans havia intervingut també de manera il.legal les finances de la Generalitat, havia utilitzat la policia per hostiar-nos en un referèndum legítim, etc...
O sigui que les eleccions del dia 21 de desembre – Sant Tomàs apòstol, el meu sant i solstici d’hivern - ho eren tot menys la festa de la democràcia, perquè la vergonya democràtica que ha hagut de patir Catalunya els darrers mesos farà enrojolar Europa durant molts anys i espanya potser algun dia.
M’he llevat a les 8,30, m’he dutxat i m’he arreglat. He esmorçat una mica i me n’he anat a votar. Pel camí mantenia el dubte: per primera vegada tenia pensat votar la CUP, però els darrers dies m’ho estava repensant a favor de votar el president Puigdemont. A favor de la CUP hi havia la seva radicalitat independentista i democràtica. En contra que el seu assemblearisme a vegades ha entorpit el procés i que ideològicament jo, com a liberal, estic molt a la seva dreta. Tenia molt clar que volia – i vull – que es rescabali al president Puigdemont – i als catalans – al lloc que li/els correspon. És a dir, que torni el govern de JXSI.
Per això no perdonava que ERC no haguès volgut fer una llista única primer i després que digui que el seu candidat a la presidència de la Generalitat era l’Oriol Junqueras. Jo crec que aquest partidisme – propiciat per unes eleccions convocades per Rajoy a través del 155 – estava totalment fora de lloc. Per tant, he arribat a la conclusió que si el que jo volia era que el president Puigdemont fos reconegut com a president de la Generalitat havia de JXCatalunya havia de guanyar les eleccions. No em sabia greu sacrificar el vot a ERC perquè jo crec que no ha estat a l’alçada, però si el vot a la CUP, però ells tampoc no han fet res que a que hi haguès una llista única que és el que jo creia que hi havia d’haver.
Em toca votar a la biblioteca Joan Oliver, que és al carrer Borrell, a dues passes del Mercat de Sant Antoni. Hi ha una cuada de Maria Santíssima. Jo mai de mai no havia vist tanta gent. No m’espanto perquè, encara que se sap que una alta participació afavoreix l’espanyolisme, crec que és bo que se sàpiga com pensen els catalans i en aquest sentit com més participació, millor. Si resulta que els espanyolistes són és que nosaltres ho haurem d’acceptar i continuar lluitant. No ens en quedarà una altra.
Faig més d’una hora de cúa. Deixem passar alguna gent gran que no pot esperar-se tanta estona. Alguns rondinen, però la majoria de la gent és cívica i ho entén. Penso que aquest és un tema que s’hauria de resoldre en el futur: la gent gran i la gent amb dificultats per votar hauria de tenir facilitats per fer-ho, les institucions ho haurien de procurar més enllà de la bona vola voluntat de la gent.
Després d’esmorçar compro l’AVUI i vaig a esmorzar a la Sirvent. Un suís, a veure si se’ns enganxa alguna cosa. Deliciós.
A la nit fem festa a casa, perquè jo sóc de celebrar-ho tot. Sant Tomàs, també. Tenim una taula que fa molt de goig i venen les nostres filles amb llurs parelles. Tothom està inquiet pels resultats, però Sant Tomàs talla el bacallà que li correspon. Els regals són esplèndids, una cinta per a la meva guitarra és el que em fa més il.lusió.
Pel que fa als resultats, una gran alegria i una petita decepció. La gran alegria és que els independentistes, malgrat tots els malgrats – que són malgrats que no tenen nom ni perdó – hem guanyat les eleccions. La petita decepció és que el partit més votat és Ciudananos, cosa que és compensa pels pèssims resultats del PP. Demà ja continuarem parlant de tot això...
|