| |
BORRELL DIU QUE ENS HEM DE DESINFECTAR
 dimarts 19/desembre/2017 - 04:48  1001  0
Josep Borrell sembla molt intel.ligent, molt llest, molt preparat, molt culte, molt de ciències. I alguna cosa deu tenir d’això perquè ja fa moltíssims anys que s’arrossega per la política. Tant que ja ningú ningú sembla que se’n recordi que va haver de plegar per uns casos de corrupció.
No sé si s’hauria de desinfectar la política espanyola de la corrupció. De la corrupció econòmica, que fa que tantíssima gent foti la mà al calaix dels diners públics i continuï en política com si res. De de la corrupció partidista que fa que gent que no tenen res que aportar a la societat esdevinguin uns paràsits d’aquesta a través dels partits polítics en unes carreres que mai no s’acaben d’acabar. O de l’infecció moral, que a banda dels dos aspectes anteriors i molts altres també abarca un menysteniment de l’adversari que ratlla, si no entra directament en el pur feixisme.
Josep Borrell és un clar exemple de les trens infeccions i per això és un cínic. Un cínic que és capaç de fer qualsevol cosa per continuar “medrando”, per dir-ho a la madrilenya i no a la manera de La Pobla de Segur, que és d’on és ell.
Però Josep Borrell no és només un cínic, també és un jueu convers. Si repasseu la història podreu comprovar que els místics cristians de més volada eren jueus conversos, posem per cas Santa Teresa d’Àvila. Però no només els místics. També els inquisidors més radicals, els que van enviar més heretges, més jueus i més musulmans a la foguera foren jueus conversos. Com per exemple en Torquemada. I en aquest sentit, sempre que sento parlar al fill del flequer de La Pobla de Segur que va anar a fer carrera a Madrid ho veig claríssim: Josep Borrell és un català convers a l’espanyolitat. I probablement un catalanista convers a l’anticatalanisme, perquè a La
Pobla és molt difícil no ser catalanista.
Per aquesta via crec que és fàcil interpretar què és que li passa a Josep Borrell. Sent ell tant essencialment català – a pocs llocs es deu poder ser tant català com al Pallars Jussà – i tenint una ambició de poder desmesurada i sabent que el poder de debò és a Madrid, l’operació era desinfectar-se – per dir-ho en les seves pròpies paraules – de catalanitat i de catalanisme. Però desinfectar-se de catalanitat per a una persona de La Pobla és molt complicat. Llavors no li va quedar una altra que desinfectar-se de catalanisme de forma radical, de manera que semblés que es desinfectava de la catalanitat. De la mateixa manera que els jueus, no poden renegar de la seva raça, havien de renegar de la seva religió i perseguir fanàticament els que continuaven practicant-la.
De tant en tant, però, al Borrell se li escapa algun estirabot estrany i presumeix de tenir els vuit cognoms catalans. I llavors es crea una sensació estranya, incomprensible per a molts catalans. Per què un jueu es dedica a perseguir jueus en comptes de fer que els jueus visquin el millor possible ? Però és que Torquemada deia que no perseguia jueus – perquè s’hauria hagut de perseguir ell mateix – sinó jueus que estiguessin infectats per l’heretgia. Que és el que, mutants mutandis, ens deu passar a nosaltres.
En definitiva la història de Josep Borrell és la història del fill d’un menestral d’un poblet del Pirineu que va anar a estudiar a Madrid i va decidir triomfar a la capital. Havia de dissimular que era de poble perquè ni tant sols el seu català era com el de Barcelona. I havia de demostrar que era més espanyol que ningú. I la jugada li va sortir bé perquè encara en viu.
|
Contactes
Registra´t
