|
L'ESCOLA CATALANA: DE L'ADOCTRINAMENT A L'ODI.
dilluns 4/desembre/2017 - 04:03 1022 0
Una de les explicacions tradicionals de l’espanyolisme per explicar l’independentisme a Catalunya és que l’escola catalana adoctrina la canalla. Ja vaig contestar aquesta afirmació en un altre article dient que totes les escoles del món adoctrinen la canalla però que qui més les adoctrina és la família. Per això avui hi ha joves a casa nostra espanyolistes, independentistes i que passen de tot; igual que passava al franquisme i a la transició. Perquè el poder d’adoctrinament de l’escola és limitat i en tot cas molt més limitat que el de la família.
Ara, però, no és només que l’escola catalana adoctrini la canalla en l’independentisme sinó que incita a l’odi contra la policia nacional espanyola i la guàrdia civil. Això si més no és el que van denunciar els pares d’uns alumnes de La Salle de la Seu d’Urgell quan el seu professor els hi va proposar fer un debat sobre els fets del dia u d’octubre. Entenc que els denunciants deuen ser policies nacionals o guàrdies civils i porten la canalla a l’escola. I també suposo que, després de que cada alumne hi digués la seva, la policia estatal no devia sortir gaire ben parada.
Entenc la posició de la policia nacional espanyola com a pares. Volen que els seus fills se sentin orgullosos d’ells i els hi fa mal que sentin vergonya. I més quan estic segur que aquests pares estan convençut que la policia nacional espanyola que va hostiar a tothom qui se li va posar al davant – tant si era un avi com si era un menor com si era una embarassada – va complir amb la seva obligació. Havien rebut un ordre per actuar contra aquells que no acataven la llei i volien trencar espanya i la van complir. En realitat, doncs, per a ells, els dolents són els que van rebre i no els que van pegar. Ja ho entenc. La seva posició vull dir.
El problema és que crec que la majoria dels nanos de la classe no compartien aquesta visió. Em temo que a La Salle de la Seu d’Urgell la majoria de nanos deuen pensar que els catalans tenim tot el dret del món a autodeterminar-nos, que la policia no tenia cap dret a pegar ningú i encara menys nens, avis i embarassades.
Tothom pot opinar el que vulgui de tot això, ara, el que no entenc és que obrir un debat a l’escola sobre els fets que estan succeint avui a Catalunya pugui ser considerat un delicte d’odi. Un debat és un debat en el que tothom ha de poder expressar les seves idees i el mestre simplement l’ha d’ordenar i ha de procurar que no es surtin de mare. I no hi ha més, perquè estic segur que els fills de la policia nacional espanyola van defensar l’actuació dels seus pares i els fills de pares independentistes van fer el mateix però al contrari. I és que un debat és això.
Entenc que és perfectament legal que hi hagi gent que pensi que els independentistes som odiosos i que ens hauríem de podrir a les calderes de Pere Botero, però això és un delicte d’odi ? Si ho és, la fiscalia espanyola hauria de presentar denúncies contra tot el sentiment d’odi que veiem cada dia als mitjans de comunicació espanyols, a les institucions espanyoles i fins i tot als tribunals espanyols. I jo no sé ni d’una sola actuació.
De la mateixa manera, doncs, que a espanya hi ha un sentiment d’odi contra l’independentisme català, sentiment d’odi que també senten molts catalans; hi ha catalans – i també espanyols – que pensem que l’actuació de la policia nacional espanyola el dia u d’octubre va ser odiosa. I dic odiosa perquè em sembla que dir desafortunada o un error és empetitir el que van fer. Pegar a gent que vol votar és odiós i pegar gent gran, dones embarassades o nanos molt joves és doblement odiós. Hitler era un senyor odiós. Franco era un senyor odiós. I els individus uniformats que peguen gent que vol votar malgrat que siguin vells, infants, dones embarassades o el que sigui són odiosos. És així.
El problema és que el PP i els seus sequaços armats o bé no s’han llegit les lleis o bé les interpreten com els hi dóna la gana. Juguen amb el llenguatge i el giren del revés. I juguen amb la justícia i també la giren del revés. Repassem sinó els articles que el Codi Penal espanyol dedica al delicte d’odi i potser així entendrem què és i veurem qui comet aquest delicte i qui mira a una altra banda.
Artículo 510.
1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.
Es a dir: tothom qui promou la discriminació, l’odi i la violencia contra independentistes hauria de ser penat amb presó d’u a tres anys i una multa de sis a dotze mesos. Els mitjans de comunicación aquests dies en van plens i jo no veig que encara ningú no els hi hagi dit ser. Per cert, on posa antisemitas, podría dir perfectament anticatalanistes. Perquè el que no té sentit és que a espanya no es pugui ser antisemita però sí anticatalanista, vaja dic jo.
2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.
Si s’haguessin de tancar a la garjola tots els que, saben que eren falses i menyspreant la veritat, han fet una campanya d’odi contra l’independentisme català, tres quartes parts dels periodistas espanyols serien a la presó.
No continuo perquè crec que amb aquests dos botons de mostra ja he demostrat el que volia dir, que és que els que utilitzen tot el seu poder per odiar són ells. I també utilitzen la seva ràbia. I quan tu reps odi i ràbia no se’t pot demanar que siguis amable, més aviat t’emprenyes amb qui et discrimina i et pega. Però com que resulta que el poder el tenen ells, diuen que els que odiem som nosaltres. Deu ser que no ens en adonem de com ens estimen.
|