|
RECONEGUEM-HO: espanya ES FA ESTIMAR...
divendres 3/novembre/2017 - 06:51 937 1
Fa dies els neofranquistes del PP, C’s i el PSOE – mare de Déu si els fundadors del PSC s’aixequèssin de les seves tombes! – deien que a Catalunya hi ha tants independentistes perquè a les escoles s’ensenya a odiar espanya. En el seu dia jo vaig contestar a aquesta afirmació que els independentistes no odiem espanya, que simplement no ens sentim espanyols i, a més, que la majoria dels catalans amb dret a vot no hem estudiat a escoles catalanes sinó a escoles franquistes o de la transició.
Deixant de banda l’aspecte escolar, el que és una obvietat aquests dies és que espanya és una nació que es fa estimar. No t’admet una petita reforma de l’estatut després que ja l’hagis votat. No t’admet una reforma del finançament. No t’admet un referèndum. Et pega garrotades sense miraments i finalment t’envia a la presó. Qui no se n’adoni que espanya és una nació adorable, encisadora, empàtica és que te una vena de fanatisme que no fa que vegi la realitat.
Penso en tot el que estem vivint i no m’agrada. No és només que espanya estigui utilitzant tot el seu aparell repressor i propagandístic contra nosaltres, no és només que estigui utilitzant una mala hòstia digna del franquisme, és que, realment, estan canviant la societat catalana d’una manera radical. Francament, jo penso que avui, després de tantes humiliacions, tantes imposicions i tantes burles a Catalunya hi ha un sentiment d’odi creixent envers espanya i els espanyols.
El que els espanyolistes diran és que aquest odi és fruit del que ha sembrat l’escola catalana. Mai no diran és és fruit de l’odi que ells porten dins contra nosaltres i que em temo que és molt semblant del que sentien els nazis contra els jueus. A nosaltres no se’ns odia per res més que per ser catalans. I això no és perseguit pels tribunals espanyols perquè es troba normal, com, per exemple, recollir firmes “contra Catalunya” o les manifestacions agressivament catalanes d’aquests dies ( recordeu que l’espanyolista Josep Borrell va ser esbroncat a la manifestació de societat civil catalana pel simple fet de parlar en català ).
El sentiment nacional és una formació entre sentimental i política que es rep més a les famílies que no pas a les escoles. Això explica que molta gent que vàrem créixer durant la dictadura no tinguem una ideologia franquista, ni espanyolista: a casa, l’identitat nacional i els valors polítics que ens van inculcar eren uns altres. I això explica que hi hagi joves formats en l’escola catalana que siguin anticatalanistes: la identitat nacional i els valors polítics de la seva família són uns altres. I a això, és clar, cal afegir l’evolució política individual de cadascú. Però, tal com jo veig, els valors i l’identitat nacional familiar és molt important.
Sigui com sigui, avui vivim el que vivim i els joves que ho viuen ho estan fent, en general, d’una manera apassionada. A les manifestacions independentistes on he anat n’estava ple. Ahir m’explicava la meva filla gran que els seus companys universitaris ploraven en saber l’empresonament dels consellers de la Generalitat. La decepció que aquest jovent està tenint amb una espanya que ells consideraven que era un estat més o menys democràtic i l’estat feixistoide i repressor que s’estan trobant és brutal.
L’antiespanyolisme – l’odi a espanya – germinarà en ells de forma gairebé inevitable. Una espanya odiosa està construint un catalanisme ressentit i visceral. Són ells els represors els que estan fent que la reconciliació sentimental entre catalans i espanyols – enllà i ençà de la independència – sigui cada vegada més impossible.
No veig cap dels dirigents espanyols actuals amb la solidesa intel.lectual suficient per a reflexionar sobre tot això, sobre tot el mal que estan fent. Són escamots bàrbars d’un exèrcit enfollit que vol conquerir una nació que sempre ha envejat. Volen ser els grecs després de conquerir i destruir Troia. Però la història d’Homer ens explica que hi va haver-hi troians que van fugir sense oblidar res del que havia passat, que es van instal·lar a Roma i que, quan van ser prou forts, van massacrar els grecs. Tot plegat debia ser culpa dels mestrens troians, grecs i romans.
|