|
I ARA ON SOM ?
dijous 2/novembre/2017 - 06:04 959 0
Des del darrer article que vaig escriure el dia que es va proclamar la República Catalana fins avui, 2 de novembre, han passat moltes coses. L’estat ha aplicat l’article 155 CE i ha intervingut la Generalitat, tenim el president de la Generalitat a Brusel.les a l’exili i tota la Mesa del Parlament havent de donar explicacions als tribunals espanyols.
No sembla que estiguem guanyant la partida, la veritat. I quan escolto missatges pel whatsapp de gent que ve a dir-nos que estem fent una jugada magistral i que amb un tres i no res ens trobarem amb la República Catalana constituïda de debò, m’agradaria creure’ls però, més enllà dels actes de fe que ens demanen, jo veig que surti ningú a especificar-nos en quin punt de l’estratègia som per tal de poder albirar aquestes auguris tan optimistes.
Vol dir això que sóc pessimista pel que fa a la República o a la independència ? No, vol dir que, en el meu cas, he de reconstruir el meu optimisme. Que he de pensar en tots els passos endavant que hem fet però també en tots els que ens queden per fer. Jo no deixaré de ser independentista, de la mateixa manera que els espanyols no deixaran de ser espanyols. I, per tant, penso que és urgent que ens treguem el terror espanyol de sobre el més aviat possible.
Ara tots els focus estan fixats en les eleccions del dia 21 de desembre – el dia del meu sant, Sant Tomàs apòstol -. Diuen que dels resultats d’aquestes eleccions es veurà si l’independentisme està legitimat democràticament o no en aquests moments. Però espanya diu que, si els independentistes guanyen les eleccions amb un programa independentista, ells tornaran a aplicar el 155 i així sembla que la història que estem vivint es repetiria.
No sé.
Sí que tinc clar que els independentistes hem d’acudir amb tota la força de que siguem capaços a les eleccions del dia 21 i treure els millors resultats de la nostra història. I això no només per continuar treballant per la independència republicana catalana, sinó per conservar els valors republicans i catalanistes a les nostres institucions. Perquè el que sí que tinc clar és que l’espanyolisme és presentarà a aquestes eleccions possant tota la carn a la graella. I ja sabem que quan ells posen la carn a la graella no són com nosaltres i si han de fer trampes i repartir hòsties o manaments de presó ho fan sense cap mirament.
No criticaria gaire cosa als nostres dirigents que crec que han estat d’una dignat i d’una valentia enormes. En un moment en que es critica als polítics perquè van a la seva, no tenen ideals i són corruptes nosaltres tenim uns polítics que seran exemple per a moltíssimes generacions. També de que la dignitat i la coherència té un preu. Que ser inmorals com en Millo, l’Arrimadas o l’Albiol és més fàcil. I que a cadascun d’ells la història els col·locarà al lloc que els hi pertany. No crec que cap descendent de’n Millo, l’Arrimadas o l’Albiol se’n senti gaire orgullós.
El que no entenc és el perquè – després de proclamada la República i decretat el 155 – no hem tornat a sortir als carrers a defensar les nostres institucions. No entenc el perquè no hem convocat una vaga general per tal d’aturar el país fins que es respectessin les nostres institucions i la democràcia. No entenc perquè, des d’aquell moment, hem regalat el carrer als espanyolistes que, a més, cada vegada que es manifesten senten la necessitat d’insultar-nos, amenaçar-nos, causar danys o fins i tot de pagar a algú. No havíem quedat que els carrers seran sempre nostres? Per què ara sembla que ja no els volem ?
En tot cas, jo continuo on era. No diré que a primera línia del front per tal de consolidar la nostra República, perquè ni sóc partidari de l’èpica, ni de les frasses solemnes, ni em considero més que un gra de sorra entre molts grans que formen la meva nació. Ho dic, per tant, des de la humilitat i parafrassejant Espriu : em mantindré fidel per sempre al servei d’aquest poble. Sé que finalment vencerem!!!!
|