Avui he après que això de la amistat incondicional és un mite...
Avui em sento molt trista, és molt llarg d'explicar però em sento tan dolguda...
La meva millor amiga ha decidit triar el mal cami.
Jo no hi puc fer res, pero em dol pensar en el q es trobarà al final del cami.
Hi ha persones molt dolentes, disfressades de cabretes pero en el fons no son el llop. Son el mateix dimoni, i aquest dimoni ha volgut acabar amb mi. Pero no pot, jo soc més forta i jo no crec en les cabretes.
El dimoni s'ha interposat entre nosaltres i ha guanyat. Jo no vull que em facin mal. Per tant he decidit agafar un cami diferent. Em dol deixar la meva amiga allà, però tothom algun dia o altre a d'aprendre la lliçó. Moltes vegades ( com és el cas ) un amic intenta fer-te veure la llum. Però evidentment les cabretes són dolces i t'és impossible pensar q son el dimoni amagat. Cal que et faci mal, per veure q el teu amic tenia raó...
Només espero que no tardi massa a adonar-se que aquesta persona no li convé i entengui perquè m'he hagut d'allunyar d'ella. Quan això passi, jo estaré allà per aixecar-la i retornar-la al camí.