| |
ALGÚ SAP QUÈ ESTÀ PASSANT?
 dijous 26/octubre/2017 - 10:36  959  0
Just quan acabava de publicar l’article anterior han començat a aparèixer notícies segons les quals el president Puigdemont havia de comparèixer a les 13,30 per tal de convocar eleccions. Quan em torno a posar a escriure són les 16,10 i el president Puigdemont encara no ha comparegut. Com que el PP no s’ha compromès a retirar l’aplicació de l’article 155, el president Puigdemont no es vol comprometre a convocar eleccions.
Mentre està passant tot això, entre els independentistes, observo tres reaccions: la primera, la més visceral, acusa el president Puigdemont de traïdor. La segona, la més optimista, ens parla de no sé quina carambola i jugada genial que ens durà a l’independència com a poble oprimit protegit per l’ONU. La tercera simplement manifesta la seva confiança amb allò que faci el president Puigdemont.
Jo estic entre desconcertat, emprenyat i dolgut. No crec que, de cap manera, es pugui dir que el president Puigdemont sigui un traïdor. Al contrari, penso que en els darrers 300 anys el president Puigdemont ha estat el que fins ara ha anat més lluny en el camí de la independència. I el que més s’hi ha jugat a nivell personal. Si ha arribat a la conclusió de que el millor és convocar eleccions estic segur que ho ha fet bàsicament per una profunda convicció patriòtica catalana. Això no vol dir que – en el cas que acabi convocant les eleccions – jo comparteixi aquesta solució. Sempre he considerat que allò que deien els clàssics que una retirada a temps és una victòria és una consolació davant d’una derrota i poca cosa més.
Però – en el cas que el president acabi convocant eleccions -, fet i fet, jo estic molt més a prop de les postures de la CUP i d’ERC. Penso que no hem fet tot aquest camí simplement per a convocar unes eleccions autonòmiques. I que espanya podria reaccionar amb el 155 i no sé quantes coses més, se suposa que ho teníem previst.
Pel que fa al segon supòsit – una jugada estratègica magistral del govern de cara a assolir la independència a través de l’ONU – jo, la veritat, és que em perdo. Quan hi ha un excés d’intel.ligència i sofisticació jo em perdo pel camí. Es com les novel·les o pel·lícules d’espionatge en les que jo, de tant intel·ligents i rebuscades que eren, m’avorria com una ostra perquè no entenia res de res. Total, que si tenim uns estrategues genials que ens porten a la independència fent totes les giragonses imaginables, genial. Però també he de dir que a mi a vegades aquestes explicacions em semblen d’individus d’un barroquisme mental tan gran que em sembla que ni el propi president Puigdemont no els entendria. No sé.
Pel que fa al tercer supòsit – confiança total amb el president Puigdemont – passa que, a una determinada edat, aquests xecs en blanc són molt difícils de donar. Jo vinc d’haver tingut de pare espiritual i de mestre indiscutible Jordi Pujol i després de matar el pare i el mestre – és una manera de dir-ho – la meva confiança en les persones mítiques ha quedat tocadíssima. Més clar, estic segur que el president Puigdemont és un patriota, però també estic segur que, com totes les persones, te els peus de fang, te les seves febleses i els seus talons d’Aquil.les.
Tinc compromisos que faran que no pugui estar pendent del que passarà aquesta tarda. Però en un moment en que tanta el gent es veu amb cor de fer el savi i sobre si passarà això o allò altre, jo m’he vist en la necessitat d’explicitar la meva ignorància.
|
Contactes
Registra´t
