| |
EL MOMENT DE LA VERITAT I CADASCÚ I TOTS NOSALTRES
 dijous 26/octubre/2017 - 06:59  957  0
Arriba el segon moment de la veritat. Jo crec que de moment podem dir que n’hi ha hagut com a mínim mitja dotzena o més des de que el Tribunal Prostitucional es va carregar l’estatut aprovat pels catalans fins avui i que, d’ara en endavant, també n’hi haurà uns quants més. Però, dit això, també és cert que els moments de la veritat que es van succeint cada vegada són més importants. Només cal mirar enrere per adonar-se’n. No és que segons el que passi aquesta setmana ja ho tindrem tot guanyat o tot perdut, però sí que és cert que ens trobem davant del repte més important que se’ns ha presentat fins ara.
I això és tant així que el govern de Madrid ha deixat de bordar ferrenyament – la pinta de pekinés emprenyat que fa la Soraya només és comparable a la pinta de hiena restrenyida que fa l’Aznar – i ha començat a repartir estopa. Allò que ells van qualificar com una botifarrada – el referèndum de l’u d’octubre – finalment el van voler evitar a hòsties. I després han continuat amb les hòsties jurídiques, com és una presó preventiva contra dos líders socials sense cap fonament seriós en un estat de dret ( qui escriu això és advocat i s’ha hagut d’enfrontar moltes vegades amb peticions de presó provisional contra els seus clients o n’ha demanat contra la part contrària i, per tant, hi entén una mica d’això ). En definitiva, la seva estratègia és la de la por i la repressió. Ens volen demostrar qui mana i què ens passarà si no som submisos amb la seva règia i bananera voluntat ( d’això ells en diuen respecte a la llei, un respecte que ells ni tenen, ni entenen).
Enfront de la seva estratègia de la por i de la repressió – no serà que odien els independentistes catalans, cosa que està penada a l’article 510 i següents del seu codi penal, nosaltres hem optat per l’estratègia de l’il.lusió, l’idealisme i l’alegria. Tant ha estat així que hem anomenat la nostra revolució, la revolució dels somriures. Ara, si això fos un conte amb moralina, hauríem de guanyar els bons i haurien de perdre els dolents. I, home, davant gent com en Carles Puigdemont, l’Oriol Junqueras i l’Anna Gabriel per una banda i en Mariano Rajoy, la Soraya Sánchez de Santamaría i el Jorge Fernández Díaz, no cal tenir gaire criteri moral per saber quins són els bons i els dolents de la pel·lícula. Tots plegats amb la cara paguen. I la cara és el refleju del alma, que diuen els castellans.
Sembla que tot és a punt per a que els nostres dirigents facin el següent pas endavant: la declaració d’independència. Sense matisos ni collonades. Sembla, per tant, que també és el moment que des d’espanya es faci el pas següent pel que fa a reprimir-nos: no ja el 155 travestit per ells mateixos, sinó piolins o exèrcits cantant el cara el sol per casa nostra. Si tot això és així nosaltres haurem de radicalitzar la nostra posició i potser ja no haurem de somriure tant. No els podem declarar la guerra perquè no tenim exèrcit i som gent de pau, però sí que haurem d’utilitzar totes les eines al nostre abast per tal d’assolir la victòria.
Aquestes eines són, per començar, la nostra presència al carrer tantes vegades i tantes hores com calgui. I després anar seguint les consignes de les persones en les que creiem i que ens han dut fins aquí. Si continuem junts com fins ara som infinitament més forts que ells. Si continuem junts com fins ara la independència de Catalunya és inevitable. I això espanya ho sap i per això ens volen espantar.
Visca Catalunya lliure!!!!
|
Contactes
Registra´t
